La Vanguardia (Català-1ª edició)
La caixa B del PP que ningú no vol reconèixer, malgrat la justícia
Els testimonis neguen la comptabilitat paral·lela, tot i que el Suprem la va certificar
Luis Bárcenas s’ha quedat sol. Ningú no dona suport a l’existència d’una caixa B en el Partit Popular durant dues dècades. Ningú, excepte la justícia. Dels testimonis que han declarat fins ara en el judici que s’està celebrant a l’Audiència Nacional cap no ha reconegut l’existència d’una comptabilitat paral·lela en el partit en les èpoques en què el van presidir José María Aznar i Mariano Rajoy.
A part de l’extresorer, que va gestionar la caixa B durant anys, l’únic que va dir que havia vist els apunts d’aquella comptabilitat paral·lela va ser l’exdiputat i advocat Jorge Trías, que va assegurar que el mateix Bárcenas l’hi havia confessat. De fet, va relatar com havia patit amenaces després que se sabés que ell havia facilitat la publicació a la premsa dels anomenats papers de Bárcenas. Tot i això, Trías no va tenir coneixement directe de la comptabilitat, sinó dels apunts redactats per l’extresorer. Però va donar “total” credibilitat a aquesta caixa B, que va qualificar de “nyap comptable i polític”. “Jo li vaig dir: ‘Luis, col·labora amb la justícia’. Però ell considerava que els del PP eren els seus amics. Tot i que jo li vaig advertir que en política hi ha molt pocs amics i que el senyor Mariano Rajoy, a qui em vaig trobar a la sortida d’un funeral, es referia a ell com ‘aquell’”, rememorava el lletrat sobre una conversa amb Bárcenas, en la qual aquest li va confessar el que passava en les finances del PP.
Després d’aquest testimoni, Bárcenas només s’ha trobat amb la negació dels fets que ell havia confessat. Fins i tot després que la justícia hagi reconegut l’existència de la caixa B del PP. En la sentència del cas Gürtel, per la qual es va condemnar Bárcenas pel seu paper en una de les trames més importants de corrupció d’Espanya que esquitxava els populars, l’Audiència Nacional va reconèixer l’existència d’una comptabilitat paral·lela. Aquesta sentència, dictada el maig del 2018, va provocar la moció de censura que va expulsar Rajoy de la Moncloa.
En aquest judici, ja es va sentir l’aleshores president del Govern, així com diversos secretaris generals del PP com María Dolores de Cospedal, Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos. Tots van negar a l’uníson la veracitat dels acusats i, tot i això, el tribunal va determinar que les seves versions no s’ajustaven a la realitat. L’Audiència
va dir llavors que els seus testimonis no havien estat creïbles respecte al contingut dels anomenats papers de Bárcenas a causa que van negar l’existència de la caixa B del partit.
Els magistrats, basant-se en la tesi de la Fiscalia, van assenyalar llavors que no es podia tenir en consideració aquestes testimonials, ja que dir el contrari per la seva part “significaria reconèixer haver rebut aquestes quantitats”. De fet, en aquesta sentència es va validar l’existència de la caixa B, consistent “en una estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial existent almenys des de l’any 1989, les partides de la qual s’anotaven informalment, en ocasions a simples fulls manuscrits”. Aquesta sentència va ser posteriorment revisada pel Tribunal Suprem, que va avalar que l’Audiència en reconegués l’existència com a via per certificar aquella corrupció de l’època.
En el nou judici que s’està celebrant aquests dies i en el qual Bárcenas és el principal acusat, el tribunal té l’obligació d’entrar en el fons de l’existència de la caixa B per poder demostrar si amb aquells diners es van pagar les obres de reforma de la seu nacional del PP.
Ara per ara, el tribunal compta amb el reconeixement del principal acusat, la versió de Trías i la declaració de dos testimonis més, els exdiputats del PP Jaime Ignacio del Burgo i Eugenio Nasarre, que malgrat haver negat que en el seu partit hi hagués una caixa B sí que van reconèixer que van rebre diners en metàl·lic. Les entregues admeses per tots dos coincideixen amb el reflex d’aquelles quantitats als papers de Bárcenas.
Del Burgo es va negar a admetre que en el seu partit s’actués de manera fraudulenta: “La recepció d’aquelles quantitats no implica l’existència de caixa B perquè en aquella època hi havia donacions anònimes, que per la seva pròpia naturalesa són entregues en metàl·lic, i que el partit les tingués per fer pagaments en privat no vol dir res sobre il·licitud”.
Més contundents van ser els testimonis dels principals dirigents de la formació en aquelles èpoques. “Absolutament fals”, va dir Rajoy. “Ni coneixia aquests papers ni conec aquests papers ni tinc indicis sobre el seu fonament i la seva justificació”, va assegurar José María Aznar el mateix dia davant el tribunal. La mateixa línia que els ex-secretaris generals de tots dos. “Serien [els papers] de la persona que va ser tresorer, no del PP”, va apuntar Cospedal. “Tot és fals”, va asseverar Cascos, a qui Bárcenas va situar com a ideòleg d’aquesta caixa B. “Ho desmenteixo taxativament”, va repetir Ángel Acebes. Arenas ni es va reconèixer en els apunts d’“Arenas”: “No és correcte”.
Els ministres que s’han assegut en l’Audiència Nacional com a testimonis de la vista oral també han fet pinya i han negat la majoria. L’exministre de Justícia José María Michavilla es va mostrar fins i tot “sorprès” per la seva citació. A preguntes de les acusacions particulars va reiterar que “mai, mai” va saber que hi hagués una caixa B i que “mai, mai” que hi hagués “diners il·legals” en el Partit Popular. Per la seva part l’ex-vicepresident Rodrigo Rato va afirmar que desconeixia “l’origen o veracitat” dels apunts de Bárcenas, que va ser company seu durant dos anys a la presó de Soto del Real. I va tancar el torn l’exministre de Defensa Federico Trillo, qui va plantejar al tribunal que “entengués” que les anotacions de l’extresorer del PP “no mereixen cap crèdit”.
L’Audiència va validar “l’estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial des d’almenys el 1989”