Madrid i les seves eleccions

D’aquí un mes, els ciutadans de Madrid acudiran a les urnes per decidir qui governa a la seva regió, aquesta peculiar comunitat uniprovincial que va sorgir gairebé per descart en el procés de desplegament de l’Estat autonòmic a començaments dels anys vuitanta. En la realitat, la Comunitat de Madrid consisteix en un govern metropolità amb forts poders, especialment en l’àmbit urbanístic, fiscal i de gestió dels principals serveis públics, que operen en una realitat diferencial: la potent capital d’Espanya.

Algun dia caldrà discutir quin grau d’autonomia ha de tenir la capital d’Espanya per mantenir equilibris territorials raonables en un país que s’està buidant a moltes províncies, entre altres raons, com a conseqüència del fort efecte centrípet de Madrid. Aquest debat està madurant en la societat espanyola i el veurem emergir amb tota la seva cruesa quan s’obri la discussió pendent sobre el finançament de les autonomies.

El paper de Madrid a Espanya serà objecte de fortes discussions en el futur, però correspon ara als madrilenys decidir quin govern volen. Estem davant una convocatòria avançada en estranyes circumstàncies. Aparentment, el detonant de la dissolució de l’Assemblea de Madrid va ser la presentació d’una moció de censura a la regió de Múrcia, fruit d’un

L’electorat conservador de Madrid es mobilitza per donar una estacada al Govern de Sánchez

acord entre Ciutadans i el Partit Socialista, moció que va quedar desbaratada al cap de quaranta-vuit hores. La presidenta de la Comunitat de Madrid va fer ús dels seus poders per dissoldre, per tal d’impedir una moció de censura a Madrid. (Dues mocions van ser presentades pels partits de l’oposició al conèixer-se aquest abrupte avanç electoral, amb la intenció de bloquejar-lo, circumstància que no va ser admesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid). En poques paraules, s’ha utilitzat un mecanisme d’excepció per intentar resoldre per la via de les urnes les tensions existents al si d’un govern regional que, segons tots els indicis, no es trobava en perill. Encara no s’han complert dos anys de legislatura. També caldrà reflexionar a Espanya sobre l’avançament d’eleccions autonòmiques a discreció. A cap altre país europeu no hi ha potestats regionals tan àmplies.

L’objectiu de la presidenta Isabel Díaz Ayuso és del tot evident: assajar a Madrid la reunificació de l’electorat conservador entorn del Partit Popular i consolidar-se com el principal ariet d’oposició al Govern de Pedro Sánchez. Després de més d’un any d’epidèmia, amb forts desgastos acumulats en la societat, el vot conservador està molt mobilitzat a Madrid, i no pot dir-se el mateix del vot de les esquerres, avui dia. Són unes eleccions importants que adquireixen el caràcter de prova general.