La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més protecció per als ferits en accidents
El fiscal de Seguretat Viària ordena que els casos més lleus també acabin a la via penal
La factura en vides pels accidents de trànsit és una autèntica pandèmia que causa més d’un milió de morts a l’any arreu del món . I en aquest cas només hi ha una vacuna: l’educació. Però aquesta factura no es comptabilitza només per morts. En aquests sinistres centenars de milers de persones resulten ferides i d’aquestes víctimes se’n parla molt menys.
Ara mateix els lesionats en sinistres de trànsit són els més desprotegits per un sistema judicial al qual només arriben, per la via penal, els casos més greus. La Fiscalia de Seguretat Viària vol eliminar aquest drama. Acaba de remetre un ofici a totes les policies de Trànsit perquè s’aixequi atestat d’accidents que ara es tanquen amb simples informes, cosa que aboca aquestes víctimes a anar a la via civil per aconseguir una compensació pel contratemps.
El fiscal de Sala Coordinador de Seguretat Viària, Bartolomé Vargas, anuncia que en aquest ofici “s’hi detallen de manera detallada els supòsits en què caldrà aixecar, des d’ara, un atestat”. Es farà encara que no hi hagi morts, ferits de gravetat o es tracti de conductes extremament temeràries.
La nova norma s’aplicarà “a les col·lisions, avançaments arriscats, saltar-se senyals de stop i de cedir el pas, un semàfor en vermell, canvis de direcció indeguts, distraccions per fatiga o son i atropellaments en passos de vianants o vorals per a ciclistes”. En tots aquests sinistres “caldrà donar trasllat a la jurisdicció penal i el fiscal vetllarà perquè les víctimes puguin rebre amb promptitud el just rescabalament”, promet Vargas.
Manuel Castellanos, president de l’Associació Nacional d’Advocats de Víctimes d’Accidents (ANAVA-RC), es felicita per aquesta iniciativa. “L’atestat actualment només s’elabora per part de la policia actuant en cas de morts o lesionats greus (amb ingrés hospitalari) i la majoria dels accidents queden sense aquest element d’investigació”, afirma Castellanos.
A la resta d’accidents, els informes que s’elaboren “no tenen valor com a atestat ni serveixen com a prova d’investigació de l’accident en el procediment penal”, afegeix el president d’ANAVARC. Perquè s’iniciï la via penal després d’un d’aquests contratemps “es requereix denúncia del perjudicat, que pot donar peu a un procediment per delicte d’imprudència que pot ser lleu, menys greu o greu”. El sistema ja no actua en aquests casos d’ofici.
La desprotecció dels ferits en accidents de trànsit s’ha agreujat després de la reforma del Codi Penal del 2015, “que va despenalitzar els sinistres de trànsit en els casos d’imprudències lleus”, recorda Manuel Castellano.
Un canvi que ha provocat que els casos menys greus acabin condemnats a ser resolts per la via civil. És un procediment a què pot recórrer qualsevol víctima, sí, però per iniciar una d’aquestes causes “és preceptiva la intervenció d’advocat i procurador –afegeix el president de l’Associació Nacional d’Advocats de Víctimes d’Accidents– i aquestes persones, a més d’haver de pagar els professionals, han de costejar els informes pericials”. I a més, aquests processos se solen eternitzar.
A tot això cal afegir-hi que és una aventura amb risc. “Si es desestima íntegrament la demanda, la víctima, a més de la factura de l’advocat i procurador, ha d’abonar, en concepte de costos, les
En desaparèixer la imprudència lleu, només queda la via civil per reclamar, en què es paga menys i molt tard
despeses d’aquests professionals i pèrits, si s’han contractat”, critica Castellà.
I alerta que les companyies d’assegurances s’estarien aprofitant d’aquesta llacuna judicial, que ara es pretén corregir amb la recent ordre del fiscal de Seguretat Viària.
“Les companyies d’assegurances s’han adonat que els riscos i costos a la via civil han provocat que moltes víctimes desisteixin de continuar reclamant i s’acabin conformant amb el que els ofereixen les companyies”, revela el president d’ANAVA-RC. En aquestes propostes s’hi ofereixen indemnitzacions a la baixa. “Fins a un 60% menys del que es pagava quan hi havia els judicis de faltes”, calcula Manuel Castellano.