La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cornellà amplia els pisos públics un 61%
La localitat més habitada del Baix Llobregat vol construir més de 3.000 habitatges protegits en una dècada
Cornellà de Llobregat
Amb 89.936 veïns i 12.866 habitants per quilòmetre quadrat, Cornellà de Llobregat és la ciutat més poblada i densa de la molt habitada comarca del Baix Llobregat. Com tants altres punts de l’àrea metropolitana de Barcelona, també pateix problemes d’accés a l’habitatge. Per mirar de solucionarlos, l’Ajuntament ha començat a impulsar un pla amb una previsió de deu anys que planteja incrementar el parc actual de pisos públics un 61%.
Concretament, el pla d’habitatge de la ciutat governada pel socialista Antonio Balmón estudia posar a disposició 3.187 habitatges protegits, dels quals 2.943 seran de construcció nova. Afegint-hi els promoguts per privats, s’estructura un creixement de 4.855 pisos.
“De cada deu habitatges nous, sis seran públics”, concreta Ricard Casademont, gerent de planificació i gestió urbanística de Procornellà, l’empresa municipal pública que es dedica entre altres sectors a la construcció. A més de promocions de Procornellà i de privats, també s’esperen inversions d’organitzacions com l’Incasòl o l’Impsol. “L’objectiu és que un 15% del total del parc d’habitatge sigui protegit. Tot es durà a terme amb col·laboració publicoprivada”, resumeix Casademont.
Es barrejaran diferents modalitats com la compra o el lloguer. “La sortida és el lloguer i l’hem potenciat amb topalls en el planejament. Aproximadament, un 20% dels pisos seran de lloguer”, remarca el gerent de l’empresa municipal. Una altra meta és incrementar la borsa local d’habitatge social, que actualment consta de 129 pisos. “Tenim una mica més de 3.000 sol·licituds d’habitatge públic a la ciutat”, comenta el responsable de Procornellà.
Algunes de les promocions, com la del solar dels antics cinemes Pisa, ja estan en obres. “Els eixos de creixement principals són els del Cornellà Natura”, descriu fent referència a un pla que va arrencar fa anys i que té per objectiu passar del ciment al verd augmentant la densitat de vegetació i dotant els veïns de millors zones comunes. S’edificaran 420 habitatges públics al barri del Pedró, 320 a Suris-Fontsanta, 275 a Gavarra, 359 a Almeda-Famades i 1.569 a RiberaSalines. Aquest últim sector es tracta d’“un barri nou amb un 80% d’habitatge protegit i que tindrà un parc tan gran com el de Can Mercader”, explica Casademont. S’ha utilitzat la figura de l’àrea residencial estratègica (ARE) per planificar-ho. A més, també està previst fer una “renovació urbana omplint buits d’antigues indústries” ara empitjorades.
El pla d’habitatge de Cornellà té un important eix en la rehabilitació d’immobles antics. Després de fer els primers passos a la Fontsanta, ara es pretén arribar al barri de
Sant Ildefons. “Els primers seran els habitatges més antics, els que més ho necessiten. Parlem d’un barri amb els pisos que es van fer durant el franquisme, envellits. Tenen dificultats d’aïllament que fan més complicat regular-ne la temperatura”, recorda Ricard Casademont.
Aquest raval va néixer a la dècada dels anys 60 del segle passat. “Ciutat Satèl·lit San Ildefons. Un gran conjunt d’habitatges moderníssims en un lloc elevat i sa a pocs minuts de la Diagonal”, deien els anuncis de l’època. Però tot allò era el barraquisme vertical que el franquisme va instal·lar en tants punts de l’àrea metropolitana de Barcelona: pisos i més pisos fomentant l’especulació immobiliària en llocs mancats de qualsevol servei. Les escoles i els ambulatoris van anar arribant amb els ajuntaments democràtics i ara es planteja restaurar els vetustos habitatges.
Es pretén renovar les façanes, les cobertes i altres elements com els baixants i aconseguir “reduir les emissions de CO2 un 45%” segons Casademont. En alguns casos, també es col·locaran ascensors o es plantejaran millores de mobilitat dels blocs. Per costejarho, s’estudien opcions com per exemple ajuts d’entre un 30% i un 35% del Consorci Metropolità de l’Habitatge o préstecs per pagar amb una previsió de quinze anys i amb un interès d’un 0% que disposaran de fons europeus.
El pla també preveu la rehabilitació dels envellits pisos del barri de Sant Ildefons