La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dani Olmo rescata Espanya
Un gol del vallesà al minut 92 proporciona la victòria a ‘la roja’ a Geòrgia
Un gol al minut 92 de Dani Olmo va donar la victòria a Espanya a Geòrgia sobre la botzina. El va celebrar amb fúria Luis Enrique i el va festejar amb tota la selecció espanyola. Un xut des de fora de l’àrea del davanter egarenc del Leipzig que va sorprendre el porter, que no va poder desbaratar el llançament, va permetre remuntar un equip que anava camí d’un altre partit frustrant. Després d’empatar davant Grècia la victòria urgia i la roja la va conquerir al límit després de començar perdent.
Luis Enrique va revolucionar el seu onze amb fins a set canvis respecte al frustrant empat davant Grècia. Només es van mantenir Unai Simón, Eric García, Ferran Torres i Morata. Van entrar com a titulars Alba, Busquets i Pedri, que va debutar davant els hel·lens partint des de la banqueta. L’asturià buscava més mobilitat, frescor i desbordament per les bandes.
A la dreta hi va col·locar Ferran
Torres i a l’esquerra a Bryan Gil, secundat per un Jordi Alba que feia dos anys que no jugava amb la roja.
Davant es proveïa la Georgia de Willy Sagnol, que ja havia estat un os per a Suècia, que només va poder batre-la per 1-0. No compta amb futbolistes de relleu internacional, però, durs físicament i armats moralment per la cridòria d’uns 16.000 espectadors a les grades de Tbilissi, Geòrgia es va enganxar a les samarretes d’Espanya des del minut 1. El futbol que provava
J
G
Pròxims partits d’Espanya
E P GF GC 1-2 0-3
Pt 6 4 1 0 0 d’embastar el conjunt de Luis Enrique era acadèmicament pulcre però també molt rom. El perill era que Espanya perdés la paciència i els seus joves s’espantessin. Fins a set dels seus futbolistes d’entrada no passaven de les deu internacionalitats.
Per això era tan important per a la selecció espanyola que el panorama no es compliqués. Va poder aclarir-lo Ferran Torres però la seva rematada la va desviar el porter. Només es portaven onze minuts i aquesta va ser la millor, i única ocasió clara, d’Espanya fins al descans. Perquè el mateix extrem del City no va saber rendibilitzar una bona obertura de Pedri ni una altra d’Alba. Més endavant l’encertaria.
Morata amb prou feines contactava amb la pilota, Busquets estava envoltat de casaques blanques i de mica en mica Geòrgia es va animar a muntar contraatacs al galop. Amb decisió i verticalitat. Fins al punt que Unai Simón va salvar in extremis una pilota després d’una rematada a boca de canó a la sortida d’un córner. Va ser l’avís del que vindria
després perquè aquesta oportunitat, lluny d’espavilar Espanya, la va acoquinar. Li va entrar la tremolor davant de com s’esgargamellava a la banda de Luis Enrique, que buscava solucions.
Però tot se li complicaria més al seu equip al caire del descans quan Geòrgia es va avançar en una jugada que va retratar a la defensa espanyola, en què no hi havia el capità Sergio Ramos. Kitelxvili va realitzar una bona maniobra i va deixar sol davant el porter Kvaratskhelia. L’estrella del Rubin Kazan, un autèntic diable, no va perdonar i va batre de rematada creuada Unai Simón davant la impotència de Pedro Porro, que debutava com a internacional.
El sotsobre era ja ben visible per als tendres futbolistes espanyols i Luis Enrique no en va esperar més. Al descans va substituir Gil per Dani Olmo, cosa que va donar tota la seva banda a Alba, i a Diego Llorente per Iñigo Martínez. Poc després també va aparèixer Thiago, per Fabián, per buscar més pòsit i galons. En aquesta tessitura l’empat no va trigar a arribar (55) després d’una recuperació de Pedri, que es va anar entonant, una centrada d’Alba al segon pal i una rematada precisa, aquesta vegada sí, de Ferran Torres.
La igualada no va fer declinar l’entusiasme georgià però Espanya tenia temps de sobra per atrapar una remuntada vital. Tot i això, no era gens fàcil penetrar a l’entramat defensiu dels de Sagnol, espartans fins a la medul·la. Luis Enrique cremava les seves naus i recorria a Marcos Llorente i Oyarzabal per Porro i Busquets. Semblava que el resultat ja no havia de canviar fins que va arribar la gardela de Dani Olmo. Una victòria imprescindible.
Luis Enrique va introduir set canvis a l’onze però el seu equip va començar perdent