La Vanguardia (Català-1ª edició)
Koeman: solidesa provisional
Inicialment cap dels candidats amb possibilitats d’arribar a la presidència del Barça pensava que Ronald Koeman hagués de ser l’entrenador del primer equip. S’interpretava que havia arribat en el pitjor moment esportiu i en una fase de decadència institucional hemorràgica. Se’l lligava al destí catastròfic de Josep Maria Bartomeu i se li penjava l’etiqueta d’entrenador provisional o, pitjor encara, d’entrenador fusible. L’únic element que jugava a favor de Koeman era, a banda de la seva condició de llegenda viva, que l’equip partia d’una insòlita situació de desànim i d’un context en què qualsevol intervenció de l’entrenador havia de ser per força secundària.
Però la gràcia del futbol és que és imprevisible, i, contra els pronòstics, ha resultat que Koeman s’ha consolidat com a entrenador tot i les circumstàncies i, probablement, gràcies a les circumstàncies. Si hagués pogut aplicar el seu criteri d’una manera unipersonal, sense interferències, hauria obtingut el mateix resultat? Més aviat fa la impressió que els elements que més l’han ajudat a guanyar-se el respecte del barcelonisme (aficionats, jugadors i directius) són la franquesa i l’honestedat pública i la capacitat d’adaptar-se, sense dogmes, a un moment dramàtic.
A l’arxiu de frases de Koeman en trobem una que ajuda a entendre la realitat: “Si poses un holandès en qualsevol part del món, intentarà adaptar-s’hi, aprendre’n la cultura i arribar a l’èxit. A més, a tots ens encanta el futbol i compartim el mateix principi bàsic de jugar un bon futbol, d’atac. Crec que per això es veuen tants entrenadors holandesos, i d’èxit, arreu del món”. La capacitat d’adaptació, però, és compatible amb el fet que a partir d’ara Koeman aspiri a introduir canvis més de collita pròpia. Canvis com, per exemple, demanar insistentment fitxatges que en els últims mesos ha hagut de substituir amb futbolistes del planter. Aquesta és una altra característica dels entrenadors holandesos: no perdre el temps en experiments i, si poden, confiar en jugadors que coneixen, generalment formats en planters holandesos.
Per desgràcia, el club encara necessita temps per recuperar l’economia i la normalitat institucional. I, per tant, hem d’entendre que Koeman no podrà fer el que no sabem si sap fer i s’haurà de centrar en el que fins ara ha sabut fer molt bé. Mirant el seu historial, pot semblar que és més un entrenador d’urgències que de programació a llarg termini, precisament perquè mai no ha exhibit una retòrica potent. Però al Barça tot això canvia i de la mateixa manera que hi ha jugadors del planter que no destaquen especialment a les categories inferiors però que enlluernen quan pugen al primer equip, Koeman potser és més eficaç en contextos d’emergència que en una inèrcia eufòrica. Que s’hagi guanyat la condició d’indiscutible després de diverses caramboles certifica la volatilitat del futbol en general i del Barça en particular. Bartomeu el va voler fitxar seguint un criteri de selecció que incloïa alternatives com Xavi, Pochettino o Setién. Però, a la pràctica, un dels pocs barcelonistes que semblava convençut de la capacitat de Koeman era el periodista Lluís Canut. Ara, després d’aquesta pausa al calendari, veurem si l’equip manté el nivell de creixement que ha tingut fins ara. I veurem si les circumstàncies excepcionals, que duraran, continuen obligant Koeman a liderar des de la franquesa, la serenitat, l’honestedat, la provisionalitat i una capacitat d’adaptació esperançadora.
Si Ronald Koeman hagués pogut aplicar el seu criteri sense cap limitació, hauria obtingut el mateix resultat?