Adam Yates i l’Ineos copen la Volta

Victòria de Thomas de Gendt a l’última etapa, sense marge per al Movistar

“Veníem a guanyar la Volta, però no esperàvem copar les tres primeres places”, va reconèixer amb sinceritat Adam Yates després de ser investit amb el mallot blanc-iverd definitiu, el bo, el que es lliura amb el trofeu de campió a Barcelona. Yates va capitanejar l’actuació impecable de l’Ineos, que no va perdre la calma en la primera etapa, quan el Movistar va voler trencar la cursa a Santa Fe. Després va mostrar la potència del seu bloc amb victòria i quatre corredors entre els deu millors de la contrarellotge (quin gran encert la seva inclusió en el recorregut), va prendre el lideratge a Vallter (una altra etapa guanyada i tres entre els nou primers) i va mantenir el control a l’etapa reina de Port Ainé. A partir d’allà, el que estava en joc a la Volta 100 ja no era tant el nom del nou guanyador, sinó la possibilitat que l’Ineos completés un hat-trick al podi final. Ho va aconseguir, i ningú no ho feia des del Ferrys de Miquel Poblet, José Pérez Francés i Emilio Cruz... el 1960!

La victòria d’Adam Yates és la segona en la història de la cursa d’un britànic, després de la de Robert Millar el 1985. El ciclista de 28 anys, nascut a Bury, al gran Manchester, quart classificat i millor jove al Tour de França del 2016, ja va ser segon de la Volta a Catalunya el 2019 i quart el 2017. En l’edició anterior es va imposar a Vallter i era el líder virtual de la cursa quan es va veure sorprès per Superman López a La Molina. Un error que aquesta vegada no estava disposat a permetre, ni ell ni l’equipàs que l’envoltava, un Ineos que es completava amb Richie Porte (segon de la general), Geraint Thomas (tercer), Rohan

Dennis, Richard Carapaz, Jonathan Castroviejo i Luke Rowe. No cal dir gaire més.

“Ha estat una setmana increïble. Jo arribava ben preparat després d’entrenar-me fort, m’he trobat bé i amb un recorregut que m’agradava”, va assenyalar el guanyador de la Volta 100, abans d’explicar que “el dia més delicat va ser el segon de muntanya [Port Ainé], perquè calia controlar tots els atacs”. L’experiència de la badada de La Molina li va passar, sens dubte, pel cap.

L’etapa final de la Volta va permetre recuperar el circuit de Montjuïc en tota la seva esplendor. La pujada fins al Castell hauria de ser obligada sempre que la cursa arriba a Barcelona, perquè manté la Volta oberta fins a l’úl

3h6m10s a 22s a 1m42s m.t. m.t. 26h16m41s a 45s 49s a 1m3s m.t. a 1m4s a 1m5s a 1m20s a 1m32s a 1m35s a 1m48s a 1m50s a 2m19s a 3m49s a 4m42s a 5m28s a 6m2s a 11m43s a 14m23s a 17m51s 78h51m4s a 36s a 14m11s

ascensió fins al punt més alt de Montjuïc. L’Ineos controla el grup de favorits a la zona més dura

TONI ALBIR / EFE El triplet de l’Ineos (Thomas, Yates, Porte) descansa després de l’etapa