La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça s’ensorra
El primer títol després de la tornada de Laporta haurà d’esperar
La Copa d’Espanya més imprevisible va tenir la final més gran entre el Movistar Inter i el Barça, l’últim campió de la Lliga i el vigent campió de la Champions i les dues Copes. I la balança es va decantar del costat de l’equip madrileny, que va conquerir el títol de manera contundent. 6-1 en un WiZink Center amb 1.500 persones presenciant l’espectacle. Entre elles el president del FC Barcelona, Joan Laporta, que anava acompanyat de quatre membres de la seva directiva: Rafael Yuste, Aureli Mas, Xavier Barbany i Miquel
Camps, que no van poder celebrar el primer títol blaugrana després de guanyar les eleccions. Sorprèn que fos una final inèdita ja que tots dos són els dos equips que es reparteixen el domini de l’última dècada del futbol sala espanyol. Malgrat el resultat, el Barça va entrar millor en el partit que els madrilenys i Ximbinha va avançar el seu equip als cinc minuts. El brasiler, a la seva primera acció, va rebre d’esquena en la frontal i es va bastar d’un subtil toc de puntera per aixecar la pilota i inventar una xilena fantasiosa que va acabar al fons de la xarxa. Però sempre passen coses quan es tracta d’una final entre dos equips tan obligats a ser els campions de cada competició. Molt enfadat, Tino Pérez, tècnic de l’Inter, va demanar mobilitat i més energia als seus. “Estem jugant al que ells volen”, va protestar entre diversos improperis.
Una fórmula que li va funcionar al conjunt d’Alcalá de Henares, que va aconseguir apoderarse de la pilota sense deixar jugar el Barça. Tal insistència va trobar el seu premi. Eric Martel va empatar als catorze minuts amb un llançament de falta directa que va sorprendre Dídac Plana. El porter blaugrana havia evitat anteriorment el gol madrileny però no va reaccionar a temps al gol de l’exblaugrana. Mentre el tècnic del Barça, Andreu Plaza, intentava repartir calma i el capità blaugrana, el lesionat Sergio Lozano animava a la banda, l’Inter va aprofitar la seva bona dinàmica. Primer amb una pilota al travesser de Saldise i finalment amb un gol d’estratègia de Borja, que va aprofitar una badada defensiva blaugrana per rematar una acció de pissarra al segon pal i avançar els seus abans del descans.
Va semblar que el Barça revifava després de la pausa. Va tenir feina el porter de l’Inter, Jesús Herrero, per evitar el 2-2. Primer desviant una rematada rasa de Dyego i després amb dues ofensives més d’Adolfo a boca de canó i
Les grades van tenir 1.500 espectadors, entre els quals el nou president barcelonista
DE MÉS A MENYS El Barcelona es va avançar però després del descans va ser envestit pel Movistar Inter
LA REACCIÓ Laporta va felicitar l’Inter i va abraçar el capità blaugrana quan va recollir el trofeu de subcampions
un altre xut amb l’esquerra d’Aicardo, que va desviar amb una gran estirada. Però el públic madrileny va animar i va obtenir els seus resultats. Marcenio va veure la vermella i, amb un futbolista més, Pito va habilitar Borja perquè superés Dídac en el minut 28 i anotés el 3-1. Un minut més tard Martel va anotar el 4-1 des de la banda després d’una deixada de Cecilio. Precisament aquest últim va marcar el cinquè definint de manera magistral .
A la llotja Laporta va lamentar el sisè que va néixer de les botes de Saldise, que va marcar des del seu propi camp després d’una pèrdua de Joselito. Es va quedar el president del Barça sense el primer títol del seu mandat.