La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les ombres de Fuentes
L’exmetge esportiu insinua que va tractar Cacho a Barcelona’92
Ulls blaus, vestit blanc, camisa blau fosc. Eufemiano Fuentes sempre va ser un home vanitós, a qui li agradava deixar-se veure amb un descapotable en curses ciclistes. Li agradava aparentar que li anava bé. De bona família, va estudiar Medicina. I ara que està jubilat ja, després d’acabar exercint a un ambulatori, continua sent presumit. El va afalagar que el periodista Jordi Évole volgués fer un programa sobre la seva figura i va acceptar concedir l’entrevista, que es va emetre ahir a la nit.
En aquesta entrevista, la ment de la trama de dopatge que va desarticular l’operació Puerto va parlar d’expansors del plasma, d’EPO, de testosterona, de l’hormona del creixement, de transfusions de sang... Però sobretot a la conversa es va dedicar a estendre ombres, la seva especialitat. Sense parlar clar, sense confirmar però sense parar d’insinuar.
No volia donar noms, però en diverses ocasions va deixar intuir que va tractar Fermín Cacho en la seva preparació per als Jocs de Barcelona’92, on l’atleta sorià va guanyar la medalla d’or als 1.500 metres. “Alguns dels medallistes van recórrer a substàncies dopants”.
En aquella època, Fuentes ja no treballava a la Federació d’Atletisme, vetat. “Vaig anar a Barcelona com a entrenador de la meva dona (Cristina Pérez), però era el metge d’una desena d’atletes. Potser 15. Sí, d’algun medallista”, va descobrir.
Llavors Évole li enumera noms de guanyadors de medalles el 92. Plaza? Eufemiano nega. Peñalver? No. García Chico? “M’ho estàs posant molt difícil. Diria que no”. –Fermín Cacho? –formula Évole. Fuentes es grata la cara. Mira a l’horitzó. S’ho pensa. “Si et dic que no ho recordo no em creuries. Em sento incòmode. Han passat 28 anys i no tinc proves que hagi estat metge d’aquella persona”, i riu. El silenci atorga. L’exmetge esportiu s’obre. “Sí, em vaig reunir amb ell en una cafeteria. Crec que encara no hi havia hagut la final [dels 1.500]”, va explicar.
Fermín Cacho també es va penjar la plata a Atlanta’96. “És el millor atleta que ha tingut Espanya. No va guanyar pel que jo l’hagi ajudat o prescrit. Això que quedi clar. D’un burro no es fa un cavall de curses”, va intentar aclarir.
Fuentes també va puntualitzar que aquestes declaracions no eren una venjança contra Cacho. “Ho hauria fet abans”. Però el doctor va filar molt prim i va assegurar que el 2004 després de la victòria de Zapatero
CICLISME Èxit doble del Jumbo a la Gant-Wevelgem. Primer es va disputar la prova masculina (253 km), en què el belga Wim van Aert es va emportar la victòria al davant dels italians Giacomo Nizzolo i Matteo Trentin. La cursa, marcada com altres vegades pels ventalls, es va resoldre en un esprint entre set atacants. Van Aert va celebrar que es tractava de la “meva primera victòria en ruta en una gran prova belga; per a mi té gairebé tant de valor com una Flandes”. No hi van