La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Volem provar avions d’hidrogen la pròxima dècada”
Javier Gándara, director general d’EasyJet al sud d’Europa
Espanya és un mercat estratègic per a tots els grans grups turístics europeus. El negoci dels viatges té un gran pes en l’economia del país, però la viabilitat de moltes companyies de la resta del continent també depèn que es pugui fer turisme aquí, i això explica la pressió per portar-hi visitants. Els vols entre Espanya i el Regne Unit van ser els més rendibles per a les aerolínies de baix cost l’any 2019, segons dades de la consultora RDC. I de les dotze rutes més lucratives, la meitat tenen com a origen o destinació Espanya. El país es manté a més com la destinació preferida per viatjar aquest estiu, segons indiquen totes les enquestes del sector.
“Tot i que aquest estiu Turquia, Egipte i Grècia també són importants, el nivell de places internacionals a Espanya continua destacant considerablement, amb volums entorn dels 12 milions de seients del juliol al setembre, molt per sobre dels seus competidors”, assenyala Javier Enebral, de la consultora GPA. “Pel que fa als aeroports, el de Barcelona és el que concentra el nombre més gran de places d’avió internacionals programades per a l’estiu, amb un 20% del total, per sobre de Madrid o Palma”, continua Enebral.
“Una oferta que actualment es dispara per estimular la demanda però que s’haurà d’adaptar i concretar els pròxims mesos”, recorda Pere Suau-Sánchez, economista de la UOC i de la universitat de Cranfield. Aquest estiu diverses aerolínies volaven amb avions mig buits, programant més rutes de les demanades. L’estratègia ara es repeteix, amb Espanya com a epicentre del negoci turístic europeu.
La crisi de la covid no és l’única muntanya que ha de superar la indústria aèria. L’aviació té pendent una reconversió tecnològica per reduir l’enorme contaminació que emet i que aquest mes s’està discutint a Brussel·les. La CE planteja obligar les aerolínies de curt radi a utilitzar un mínim de combustible ecològic sota penes de sanció, cosa que ha provocat la reacció de les low cost. El director general d’EasyJet al sud d’Europa, Javier Gándara, considera que el repte mediambiental és tan rellevant per al sector com el de la pandèmia de covid.
Com ha afectat la pandèmia als plans de sostenibilitat de les aerolínies?
En el nostre cas hem continuat amb els plans. El novembre del 2019 vam començar a compensar el 100% de les emissions que generem, hem estat la primera gran aerolínia en fer-ho, amb programes de reforestació de boscos o d’impuls d’energies renovables en diferents àmbits i països. L’any fiscal 2020 hem emès 3,1 milions de tones de CO2 i hem invertit 30 milions d’euros per contrarestar-les, amb programes auditats que evitin l’emissió d’una quantitat equivalent de diòxid de carboni.
Compensar les emissions és la solució, no és millor reduirles?
La compensació d’emissions és una solució transitòria fins que es disposi de tecnologies alternatives de propulsió. S’està treballant també en la tecnologia de captura i emmagatzemament directe de carboni, que ens permetria completar els programes actuals.
La crisi de la pandèmia compromet els deures mediambientals de les aerolínies?
No pot comprometre’ls. La pandèmia està sent devastadora per a les aerolínies, però passarà i esperem superar-la. El repte mediambiental continuarà aquí. Abans de la covid va irrompre amb força tot el moviment en contra dels vols o l’activisme representat per Greta Thunberg. És un fenomen que no podem ignorar. L’únic futur per a l’aviació és ser més sostenibles. Nosaltres tenim un full de ruta clar, tot i que la compensació d’emissions és una mesura a curt termini.
Quines solucions estructurals hi ha?
És possible que per a la dècada
NEGOCI TURÍSTIC AMENAÇAT Les empreses del sector necessiten treballar a Espanya, és un dels mercats més lucratius
de 2030-2040 hi hagi tecnologies de propulsió alternatives, sobretot amb hidrogen. Tenim un acord amb Airbus per desenvolupar un avió impulsat per hidrogen, volem començar a provar aquests avions la pròxima dècada, amb prototips. També tenim un programa amb una empresa emergent californiana per explorar la possibilitat de desenvolupar un avió elèctric o híbrid. És probable que aleshores ja existeixi una tecnologia alternativa menys contaminant, D’altra banda, i en part com a conseqüència que l’escala és tan petita, el cost és unes quatre vegades més gran que el del combustible convencional.
Però per què s’han queixat de manera conjunta les low cost?
Si la Unió Europea està treballant a obligar a utilitzar un percentatge d’aquest tipus de combustibles, ho ha de preveure per al conjunt dels vols i no només per als de curt recorregut, com pretén. I s’hauria d’obligar els per a Setmana Santa s’ha animat, sobretot per anar d’Alemanya i Suïssa cap a les Balears i les Canàries, però els governs de seguida han posat restriccions. És molt difícil preveure què passarà, perquè depenem de decisions polítiques i de l’evolució sanitària. Estem treballant setmana a setmana.
Serà un estiu com el de l’any passat llavors?
Espero que sigui el començament de la recuperació i hi pugui començar a haver una mica
PREVISIÓ PER A L’ESTIU L’aeroport de Barcelona concentra la major part de l’oferta internacional
El jutjat de primera instància 56 de Barcelona ha condemnat Unideco, la societat propietària de Codorníu, al pagament de 2,78 milions d’euros més interessos al banc d’inversió AZ Capital. Aquesta quantitat correspon a la comissió d’èxit de la firma pels seus serveis després d’una oferta de 300 milions d’euros del fons de capital Carlyle pel 100% del celler català. En pocs mesos, el fons va elevar en 80 milions la proposta inicial a un grup d’accionistes a l’abril.
Unideco, ja controlada majoritàriament per Carlyle a finals d’aquell any, es va oposar a abonar la factura i tampoc no se’n va fer càrrec ni Mar Raventós, expresidenta de Codorníu –que va ser la que va contractar AZ– ni la resta de la família. En conseqüència, el banc d’inversió, assessorat per Cortés Advocats, va demandar l’empresa, que ha estat condemnada a pagar els 2,4 milions de comissió (un 3% sobre els 80 milions de millora de preu), més 483.000 euros d’IVA, els interessos legals des de la interposició de la demanda i les costes. Restats 100.000 euros satisfets per Unideco a AZ pels seus serveis inicials, els Raventós hauran de pagar ara uns 3 milions.
El principal motiu pel qual la jutgessa estima la demanda del banc és el contracte, que és llei entre les parts. Firmat per la companyia en un moment en què la família estava dividida entre vendre o no a Carlyle, el contracte deia que qualsevol millora sobre el preu inicial esdevinguda en els dos anys següents a la contractació d’AZ es traduiria en una comissió d’un 3% sobre la diferència entre les dues sumes. I això és suficient per a la jutgessa.
Tot i així, la sentència va més lluny i rebat la família, defensada per Baker McKenzie, que al·legava que el contracte no era d’assessorament financer, sinó un mer corretatge. La jutgessa, en canvi, estableix que no, que hi va haver un contracte de prestació de serveis d’assessorament financer, tals com “l’avaluació de l’estratègia de venda, l’assessorament financer, la realització de la due dilligence i evidenciar la concurrència de competidors per tal que Carlyle millorés l’oferta”. També considera acreditat que “AZ Capital va assessorar des de la primera de les seves anàlisis “que no es vengui pel preu ofert perquè Carlyle apugi el preu, fet que es produeix”.
Una vegada establert com a determinant el pactat contractualment, la jutgessa examina si, al marge del resultat que origina la comissió –la millora del preu–, el contracte es va subscriure vàlidament i va ser viu. I la conclusió és afirmativa: “El mandat mai va ser revocat ni resolt el contracte d’assessorament”, com queda provat, sempre segons la sentència, per les actes del consell d’administració. Tot condueix al mateix, a concloure que “hi ha una clara relació causal entre la intervenció d’AZ Capital que entra a l’abril recomanant rebutjar l’oferta de Carlyle (...) i el procés posterior que desemboca en la pujada de l’oferta a 300 milions d’euros”.
En l’acord de compravenda entre Carlyle i els Raventós es preveia la contingència d’una condemna a Unideco per aquest fet després que l’empresa –ja controlada pel fons– rebutgés pagar la factura. La família correria amb el degut en cas d’una decisió desfavorable. Ara, a falta de decidir si es presenta recurs, tot apunta que els més de 200 accionistes, hagin venut o no, hauran de gratar-se la butxaca i donar-li a AZ el que és seu.