Els testimonis descriuen amb detalls la inhumanitat del policia Chauvin

“Lamento no haver fet més per salvar George Floyd”, declara l’autora del vídeo

Darnella Frazier tenia 17 anys el 25 de maig de l’any passat, el dia que va canviar la seva existència.

“Quan miro George Floyd, hi veig el meu pare, el meu germà, els meus cosins, els meus oncles perquè tots són negres. Tinc un pare negre, un germà negre, amics negres i veig que podria haver estat qualsevol d’ells”, va respondre entre sanglots.

“Estic desperta moltes nits, disculpant-me a George Floyd per no haver fet més, per no haver interactuat i salvat la seva vida. Però no és el que jo no vaig fer, sinó el que ells van fer”, va acabar un testimoni carregat d’emoció. Tanta que Eric Nelson, advocat defensor de l’acusat, el policia blanc Derek Chauvin, va optar per no insistir.

Aquell dia Darnella va estar amb la seva neboda, de nou anys, al Cup Foods, la botiga del seu barri a Minneapolis, la mateixa on Floyd va pagar un paquet de cigarrets amb un bitllet fals de 20 dòlars i va propiciar la seva trobada fatal amb els uniformats.

L’adolescent es va adonar quan s’hi atansava que a poca distància de la porta hi havia un cotxe de policia. Va deixar la seva neboda a l’establiment i va fer marxa enrere.

“Vaig veure un home a terra i un policia sobre ell, clavant-li el genoll. Aquella escena no em va semblar correcta, ell estava patint”, va contestar al fiscal Jerry Blackwell.

En aquell moment no tenia ni idea de qui era aquell home. “Estava terroritzat, el seu dolor era evident, suplicava que no podia respirar, demanava per la seva mare”, va recordar entre llàgrimes. Així doncs, va treure el seu mòbil i va gravar. Després ho va pujar a la seva pàgina de Facebook. És el vídeo dels 9 minuts i 29 segons en què Floyd diu 27 vegades “no puc respirar” davant la indiferència de Chauvin, el policia del genoll al coll que va originar protestes arreu del país i fora en contra del racisme i la brutalitat policial. Black Lives Matter es va convertir en un moviment global.

Fa poc Darnella Frazier va complir els 18. Ha estat allunyada del focus d’atenció des de la mort de Floyd. Fins que va irrompre ahir, dimarts, a la vista oral a Chauvin.

La seva imatge es va protegir de les càmeres que transmeten el judici en directe. Quan va començar a gravar ella era l’única testimoni. A poc a poc es van parar altres vianants, màxim una dotzena.

Va reconèixer que va pujar el to de les veus, que hi va haver alguna paraules malsonant cap als policies a mesura que els agents (tres més seran jutjats d’aquí uns mesos), i sobretot Chauvin, es mostraven totalment indiferents a les súpliques i avisos dels concentrats. L’agent Tou Thao va arribar a replicar que “si pot parlar, pot respirar”.

Floyd calla a meitat del vídeo. “Vaig veure com es quedava inconscient”, va explicar Darnella. Una de les transeünts va reclamar “en múltiples ocasions” que li prenguessin el pols, sense èxit, va aclarir.

Qui apareix a la foto és la neboda de Darnella, que va tornar amb ella. La nena també va comparèixer. “Estava trista i una mica enutjada”, va confessar. “Vam sentir com se li parava la respiració i es feia mal”, va afegir amb enteresa.

Una altra adolescent (17 anys), que va gravar un altre vídeo, també va expressar remordiments per sentir que va fallar a Floyd. Va afirmar que Chauvin “va posar més i més pes, movia el genoll per pressionar encara més”. En l’enregistrament se la sent cridar als uniformats: “El temps s’acaba, es morirà”.

Una altra noia diu que l’agent “va pressionar més i més amb el genoll”; ella va cridar: “El temps s’acaba, es morirà”

Aquest menyspreu va escalfar els ànims. Darnella va insistir: “No vaig observar amenaça per a Chauvin”. “Hi va haver violència?”, va preguntar el fiscal. “Sí, dels policies Chauvin i Tao”, va respondre.

La tàctica del defensor va consistir a provar de deslegitimar els testimonis per l’amenaça que suposaven per als agents. D’aquesta manera va buscar desqualificar

Donald Williams, un dels principals testimonis de càrrec, que va dedicar uns quants insults a Chauvin i els seus col·legues. Això el va desesperar, encara que va reiterar que “no vaig tocar ningú”, ni se’ls va acostar.

“Vaig sentir que no desistia en la seva acció”, va indicar sobre l’agent. “No hi havia remordiments, no responia a les peticions per salvar-lo. Això em va fer enfadar i per això vaig dir aquelles paraules”, va replicar.

Williams, especialista en arts marcials, va afirmar que la maniobra del genoll és una forma d’estrangulació. “Floyd movia el cap de banda a banda intentant agafar aire. Es va esvair a poc a poc, com un peix dins d’una bossa ”, va il·lustrar.

En alguns moments se li van negar els ulls revivint aquella situació. Williams va protagonitzar, a més, una altra iniciativa gens habitual. Una vegada que l’ambulància s’havia endut Floyd i amb els agents encara per allà, va decidir trucar al 911: “Vaig creure que havia vist un assassinat i vaig trucar a la policia per denunciar la policia”.