Els nous recels del vianant

La gent té por que l’acomiadin, que la contagiïn, que l’atropelli un patinet desbocat. La incertesa sempre ha generat por, inquietud, ressentiment... A uns més que a d’altres. I llavors ja no es queixen mai a la feina, un munt de gent, almenys en veu alta... i d’altres no volen anar enlloc, qualsevol lloc els sembla massificat, compren proves d’antígens per internet, insisteixen a aplicar-les als seus pròxims cada vegada que... I molts, i cada dia més, tenen molta por que els atropelli un patinet desbocat, com al vídeo gravat aquests dies de la dona que agafava un taxi –en aquesta ciutat et despistes un moment amb el mòbil i...–, de manera que prefereixen caminar ben a prop de les façanes.

Per això les voreres del costat mar del carrer Pelai, estrenades aquest cap de setmana, presenten un aspecte tan clar, diàfan i espaiós. Només cal posar-se entre la vorera de tota la vida i la nova zona per als vianants per comprovar-ho. La gent no se’n fia. Al semàfor que queda al costat d’El Triangle, els que s’esperen al costat mar que el semàfor els digui que poden travessar el carrer s’estan a la vorera, a la vella vorera, la de tota la vida, aquesta vorera en què encara pots confiar, i no al límit de l’espai ara arrabassat al trànsit rodat, com seria lògic, com impel·leixen els cànons de la moguda vida quotidiana. I els que travessen des del costat muntanya després no continuen passejant per la vorera nova. Prefereixen refugiar-se com més aviat millor a l’antiga. A més a més, la immensa majoria fa tot això inconscientment. Els preguntes per quina raó no s’esperen a la vorera nova i, després de fer un pas enrere ple de desconfiança, reconeixen que no se n’han adonat, que ni s’han fixat en la vorera nova... i tot seguit afegeixen que val més així, que últimament la ciutat està tan pintada que no hi ha qui la reconegui, que el més convenient és anar amb compte. Mira, ja ve el del patinet... Normal,

té un carril per a ell solet!

Les noves voreres de Pelai mostren que Barcelona continua patint una falta de criteri en aquests menesters tàctics. Amb les de la Via Laietana amb gomets, les dels carrers Consell de Cent i Girona amb franges grogues, les de Rocafort amb dibuixos celestes... I ara les de Pelai amb un to blau turquesa i línies que rememoren els panots de sempre, que es van acabar convertint en souvenir d’aquesta ciutat. Sí, les noves voreres de Pelai són les més boniques i senyorials de totes les voreres noves de Barcelona, i, a més a més, aquí el bus no et passa per la vora, sinó que passa per l’altre costat del vial. Però no hi ha una alternativa més clara a aquest rotllo tan calidoscòpic, lisèrgic i confús? Les ciutats tan grans, denses i consolidades com aquesta, obliguen els seus gestors a regular cada centímetre de l’espai públic, tot just tenen marge per a l’espontaneïtat, la interpretació i la flexibilitat, necessiten marcar els usos amb claredat. Altrament, quan et despistes, t’atropella un patinet desbocat. El mires una altra vegada al mòbil, el vídeo en qüestió de la dona mirant el mòbil, i... i t’acostes una mica més a la façana.

A la gent li costa caminar per les noves voreres del carrer Pelai perquè té por de l’inesperat

XAVI JURIO La prudència de molts vianants dona peu que altres usos prenguin les noves voreres Davant les dues opcions, la ciutadania es decanta principalment pels espais per als vianants convencionals