La passió 2.0

Em permetreu que m’impregni de l’esperit de Setmana Santa per a la posada en escena de l’opinió d’avui, una mica extravagant i friqui, si voleu. Entono el mea culpa. Aquests dies m’imagino com seria el Sant Sopar amb Antonio David de mestre de cerimònies en un bar d’Argentona (demano disculpes a la gent d’Esparreguera, però l’altra localitat casava més amb la història). Visualitzo l’exguàrdia civil reunit amb els seus companys de Mediaset en un antre de mala mort i aixecant la copa de vi per pronunciar aquestes paraules:

–Un de vosaltres em trairà abans que canti el gall.

–(Rialles generalitzades, incloent-hi la del gall).

–Què us fa tanta gràcia?

Jo t’ho explico, deixeble Antonio David. Es descollonen perquè l’enunciat en la teva història està mal plantejat. La pregunta és quin dels que comparteixen taula amb tu no t’ha venut, ja, abans fins i tot que el gall se n’anés a dormir. En resum, que seria més fàcil que intentessis empatitzar amb l’únic que encara creu en tu.

Però no tot són males notícies per a ell. En aquesta història de crucifixió pública també hi ha resurrecció. Perquè si alguna cosa ha caracteritzat aquest grup comunicatiu amb el seu model de premsa del cor és l’especialitat de practicar autòpsies en vida per després facturar el pacient moribund a una sessió de spa i poder continuar estirant el relat tot el que calgui. En tenim exemples recents que ens donen la raó. Per exemple, el de Marta López, col·laboradora de programes com ara Ya es mediodía o Sálvame i que Mediaset va fulminar després que transcendissin unes males pràctiques en un moment de màxima sensibilitat per la pandèmia de la covid. Dos mesos després tornava a la graella de la cadena i és una de les concursants de l’edició d’aquest any de Supervivientes.

No és l’única. A Isabel Pantoja també l’han esbudellada per entregues, amb l’ajuda inestimable del seu fill, per després donar-li un nou paper com a jurat en un dels pròxims concursos del grup, que es dirà Top star. Vaja, que d’aquí pocs dies trepitjarà el terra de la mateixa empresa que l’està fustigant públicament i que l’ha relegada al paper de senyora boja que dona menjar als gats del jardí de Cantora. Així doncs, deixeble Antonio David, pots estar tranquil, perquè la teva processó no serà tan llarga com et penses. Abans de l’estiu jo et dic que tornaràs a estar davant les que han dit que no han pogut dormir pensant que coincidirien amb tu en un plató. El gall cantarà, i aquella mateixa persona, igual que d’altres, ho negarà. O, dit en un llenguatge més d’acord amb el relat d’avui: se’n rentaran les mans... i a sobre diran que és per la covid.