La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’oposició retreu a Macron que gestioni la pandèmia sense consens
La dreta francesa parla de “paròdia de democràcia” i de “República de l’oracle”
El sistema de govern centralista i extremadament vertical que va instaurar el general Charles de Gaulle amb la V República (1958) causa tensions en una situació tan delicada com la present pandèmia. En els debats que hi va haver dijous al Parlament sobre les noves restriccions de mobilitat i el tancament d’escoles, l’oposició va retreure al president Emmanuel Macron que gestioni l’emergència sanitària sense un mínim consens polític i que hagi comès errors i dilacions molt greus.
Macron no va estar ahir ni a l’Assemblea Nacional ni al Senat. No li pertoca perquè, segons la Constitució, el cap d’Estat no respon davant el Parlament sinó directament davant el poble que el va elegir. Va ser el primer ministre, Jean Castex, qui va exercir una vegada més l’ingrat paper de para-xocs de l’Elisi.
Entre l’oposició de dretes i d’esquerres es va expressar embafament davant una manera d’operar que el president del Senat, el conservador Gérard Larcher, va definir així en una entrevista amb Le Parisien: “Vivim en la República de l’oracle”. El líder d’Els Republicans (LR) a l’Assemblea, Damien Abad, va lamentar que els diputats fossin convidats de pedra, que haguessin de votar una declaració sobre unes mesures en l’adopció de les quals no es van veure implicats i que, amb independència del resultat del vot, el Govern pot aplicar de totes maneres. Abad ho va qualificar de “mascarada de democràcia” i “paròdia de democràcia”.
L’al·locució televisada de dimecres al vespre va ser la setena de Macron en més d’un any de crisi de la covid. Cada vegada es produeix el mateix ritual. Durant els dies previs proliferen les especulacions i els globus sonda, sovint llançats pel propi Elisi o pels ministres. Després es produeixen les reunions amb els científics, les consultes amb parlamentaris i amb alcaldes. Però al final és un únic home, el president, qui decideix, sovint en l’últim moment. Ho fa mitjançant una escenificació solemne, un discurs a les 20 h precedit pels sons de La marsellesa, l’himne nacional. Tot el país està pendent dels anuncis, del “veredicte de Júpiter”, segons el senador Bruno Retailleau. Mares i pares esperen saber si podran portar els fills a l’escola, els propietaris de bars i restaurants si obriran o no, els ciutadans corrents
El sistema molt vertical que va instaurar De Gaulle el 1958 és qüestionat per lluitar contra la crisi actual
si podran sortir a passejar amb justificant i a quina distància del seu domicili. Tot depèn, en últim extrem, de l’arbitri del president Macron.
La ultradretana Marine Le Pen va acusar Macron de portar el país “al caos sanitari i econòmic”. L’esquerrà Jean-Luc Mélenchon (França Insubmisa), amb la seva teatralitat exagerada i escarafalls, va considerar el president “responsable davant la història d’un desastre sanitari mai vist”. El socialista Olivier Faure va ironitzar sobre les capacitats del president. “Ara sabem que també és epidemiòleg”, va dir.
Sobre el Govern i sobre Macron van ploure les acusacions pel retard i la mala organització de la vacunació, les decisions preses a deshora i les freqüents contradiccions.
Castex va defensar amb energia les seves decisions i va atribuir als seus detractors irresponsabilitat, hipocresia i crítiques destructives. Malgrat el boicot de bona part de l’oposició, el vot a l’Assemblea va ser positiu per al Govern, amb 348 vots a favor i 9 en contra. Al Senat, amb majoria opositora, l’abstenció de protesta va ser encara més gran. El Govern es va imposar per 39 vots contra només dos.