Rutte supera la moció de censura, però el Parlament li dona un toc

La moció de desaprovació presentada pels progressistes i els democristians dels Països Baixos contra el primer ministre en funcions, el liberal Mark Rutte, va aconseguir divendres a la matinada el suport d’una majoria parlamentària, mentre que la moció de censura presentada per la ultradreta no va aconseguir prou suport. La moció de desaprovació del comportament de Rutte –per haver negat que havia comentat recentment la possibilitat de donar un càrrec en el futur govern a un diputat democristià– va aconseguir el suport dels grups parlamentaris dels progressistes, Crida Democristiana i la Unió Cristiana, els tres socis de Rutte en la coalició sortint, a més del suport de tota l’oposició.

Davant aquesta iniciativa, que no qüestiona directament la persona de Rutte com a primer ministre en funcions sinó el seu comportament, l’ultradretà Geert Wilders havia presentat una moció de censura que si hagués rebut un suport majoritari del Parlament hauria suposat el final de la carrera política del liberal, tant al capdavant de l’Executiu interí com al capdavant del seu propi partit VVD.

La moció de desaprovació també podria haver portat a la dimissió de Rutte pel dany a la imatge que ha patit durant el debat parlamentari, però Rutte ja va anunciar que no pensa dimitir, que buscarà restaurar “la confiança danyada” i va subratllar que “continua creient que és creïble”.

“La confiança és una cosa que has de guanyar tots els dies”, va assenyalar Rutte, el paper del qual en les negociacions futures encara no està clar, ja que el Parlament ha aprovat una moció que exigeix el nomenament d’un “explorador” independent i allunyat de qualsevol partit polític per temptejar el terreny i estudiar possibilitats de formar govern.

Rutte va defensar en el debat parlamentari que “no havia mentit” sinó que “va recordar malament els fets” quan va negar que hagués esmentat al democristià Pieter Omtzigt, un diputat crític amb el govern, durant les reunions posteriors a les eleccions del 17 de març, en les que es pretenia temptejar el terreny per formar la futura coalició de govern, deixant caure que caldria donar-li algun càrrec fora del Parlament.

A les anotacions de les “exploradores” encarregades d’estudiar les possibilitats per a la futura formació s’indicava que calia buscar una “funció en una altra banda” per a Omtzigt, cosa que viola els protocols d’aquestes reunions, al tractar-se d’una fase molt prematura en què només es busca entendre la disposició dels líders polítics a negociar i amb quins partits.