La Vanguardia (Català-1ª edició)
La junta colpista birmana declara un alto el foc amb les guerrilles ètniques
Els militars prenen la decisió unilateralment enmig de rumors de guerra civil
A Birmània, on els militars van assaltar el poder per les armes fa dos mesos, creixen els rumors sobre una possible guerra civil amb múltiples fronts. Davant la possibilitat que diverses guerrilles ètniques del país reprenguin la lluita i fins i tot s’aliïn per fer front a l’exèrcit, la junta colpista va reaccionar dijous declarant un alto el foc unilateral d’un mes per a aquelles milícies. Això sí, la treva no afecta els manifestants que protesten contra el cop d’Estat als carrers, on més de 500 persones ja han perdut la vida.
L’alto el foc es va anunciar el mateix dia en què almenys 20 soldats de l’exèrcit birmà van morir en un enfrontament amb tropes de l’Exèrcit d’Independència Kachin (KIA), un dels grups ètnics armats més potents del país. Pel que sembla, la guerrilla va disparar contra un comboi militar a la localitat de Mohnyin, a l’estat de Kachin, destrossant quatre vehicles i acabant amb la vida dels uniformats. El KIA també va atacar una comissaria en la població de Shwegu, al mateix estat, en represàlia per la participació de policies en la matança de civils durant la repressió contra la dissidència.
Un altre dels focus del conflicte ètnic són els territoris controlats per la guerrilla karen. Després de l’assalt de la milícia a un lloc militar, la junta va reaccionar el cap de setmana amb diversos atacs aeris que han causar la mort d’almenys tres civils. A més, milers de persones es van refugiar a la selva i unes altres 3.000 van fugir a la veïna Tailàndia, on ja es preparen per a un possible èxode si la situació es complica.
Per la seva banda, tres de les guerrilles més antigues, incloent l’Exèrcit d’Arakan (de l’estat de Rajine), van amenaçar dimarts d’afegir-se a la “revolució” popular si les forces armades del país no deixen de matar manifestants.
Durant dècades, l’exèrcit birmà, integrat principalment per membres de l’ètnia majoritària bamar, va combatre les nombroses guerrilles de les minories ètniques frontereres, que juntes representen més del 30% dels 54 milions d’habitants. Els últims anys, algunes d’elles havien arribat a un alto el foc amb el govern central. Però la violenta repressió de les manifestacions contra el cop d’Estat ha provocat que aquests grups es plantegin ara reprendre la lluita.
Aquesta idea és encoratjada pel Comitè per a la Representació de la Unió Parlamentària (CRPH, en anglès), l’autoproclamat govern civil birmà que, des de la clandestinitat, s’oposa a la junta. “Si la comunitat internacional no actua, per descomptat que hi haurà una guerra civil a gran escala”, va assegurar el seu portaveu, el doctor Sasa. “Constituir un exèrcit federal es converteix en un deure i és la manera lògica d’aconseguir democràcia i llibertat”, va afegir.
Encara que la seva unió suposaria una seriosa amenaça per a l’exèrcit regular, els analistes ja apunten que no seria fàcil integrar en un sol front unes milícies amb diferents interessos i acostumades a guerrejar cadascuna pel seu compte.
El risc d’una guerra civil total va portar dimecres l’enviada especial de l’ONU a Birmània, Christine Schraner Burgener, a advertir d’“un bany de sang imminent” a mans dels colpistes. Per això va demanar al Consell de Seguretat, que va condemnar enèrgicament la mort de centenars de civils, que consideri prendre “accions significatives que puguin revertir el curs dels esdeveniments”. No obstant això, la posició de països com la Xina o Rússia fa molt complicat que fructifiquin iniciatives de gran abast més enllà d’algun comunicat que demani moderació als implicats o que intenti buscar una solució negociada.
Mentrestant, les principals ciutats del país van ser ahir testimonis de noves protestes, en què els manifestants van cremar exemplars de la Constitució del 2008, declarada nul·la el dia anterior pel CRPH. Al seu lloc, l’autoproclamat govern legítim va proposar una “carta democràtica federal” interina que garanteixi la justícia i igualtat per a les minories, un altre gest destinat a guanyar-se el seu suport.
El govern civil promou des de la clandestinitat la unió de les milícies contra l’exèrcit