La Vanguardia (Català-1ª edició)

Els militars es desenganxe­n de la gestió de la pandèmia de Bolsonaro

El líder brasiler s’enfronta a les mateixes forces armades que li van donar suport

- ROBERT MUR Buenos Aires. Correspons­al

L’excapità de l’exèrcit Jair Bolsonaro va aconseguir la presidènci­a del Brasil gràcies a un còctel de missatges antisistem­a i anticorrup­ció. També va basar el seu discurs nacionalis­ta en la suposada eficiència i rigor de les forces armades i, en arribar al poder el 2019, va constituir un autèntic govern militar en democràcia. Però dos anys després, els comandamen­ts militars han dit prou abans de veure’s esquitxats per la desastrosa i mortal gestió de la pandèmia.

La destitució del ministre de Defensa, el general Fernando Azevedo, i dels caps de l’Exèrcit, la Marina i l’Aire és un fet inèdit en democràcia i ha deixat al descobert el pols que Bolsonaro ha mantingut els últims mesos amb la cúpula militar. El relleu d’Azevedo es va colar en la remodelaci­ó de Govern més gran de Bolsonaro –sis ministeris van canviar dilluns de titular–, però el malestar entre els tres comandants i la seva voluntat de renunciar com a gest de protesta van obrir una greu crisi interna.

Bolsonaro vol controlar la cúpula militar perquè doni suport a les seves controvert­ides decisions polítiques i negacionis­tes contra la pandèmia, una cosa a què s’havien oposat tant els comandants sortints com Azevedo i el vicepresid­ent, Hamilton Mourão, un general a la reserva que va acompanyar en la fórmula electoral el líder ultradretà per demostrar la implicació de les forces armades en la seva candidatur­a. Mourão s’ha vist obligat a descartar aquesta setmana que el malestar castrense pugui derivar en cop d’Estat.

Les forces armades volen desenganxa­r-se del president quan la crisi sanitària s’agreuja i els sondejos per a les eleccions de l’any que ve ja no li són tan favorables. Amb gairebé 4.000 morts, el Brasil va batre dimecres un nou rècord. L’ocupació hospitalàr­ia és del 95%, i la vacunació amb prou feines arriba al 9% de la població, després que el Govern fos incapaç de negociar més accés als immunitzan­ts, en part per l’oposició inicial del mandatari a les vacunes xineses.

Bolsonaro va fracassar en el seu intent de militaritz­ar la gestió de la pandèmia i la setmana passada va destituir també el ministre de Salut,

Eduardo Pazuello, un general expert en logística però sense formació mèdica, substituït pel cardiòleg Marcelo Queiroga.

Durant el seu mandat, Bolsonaro ha tractat sense èxit que la cúpula militar li doni suport políticame­nt. Els comandants van qualificar en off d’“autoritari” el líder populista per l’intent frustrat que el Parlament li atorgués poders especials per declarar l’estat d’excepció o de setge. Així, les forces armades podrien controlar l’ordre públic i oposar-se als confinamen­ts decretats pels governador­s opositors. “Tenim dos enemics: el virus i l’atur”, va insistir aquesta setmana el president. “La fam mata molt més que el virus”, va afegir. “El Brasil ha de tornar a treballar”, va reiterar Bolsonaro.

Els caps militars també van rebutjar donar suport a Bolsonaro quan l’any passat es va manifestar davant el Congrés per demanar el tancament del Legislatiu. Casualment, el distanciam­ent amb les forces armades coincideix amb l’acostament al centrão, els petits partits dretans que han fet del clientelis­me el seu mode de supervivèn­cia.

Davant la irrupció de l’expresiden­t Lula da Silva, que podria articular el centreesqu­erra si és candidat, Bolsonaro busca garantir-se que no se li escapa ni un vot del centredret­a en uns comicis que es preveuen polaritzat­s. Amb un 34%, Lula ja supera als sondejos el líder ultradretà, que cau en popularita­t però encara compta amb un 30% de suport irreductib­le.

Els tres nous comandants en cap són considerat­s bolsonaris­tes. La cúpula castrense va prendre possessió dimecres davant el nou ministre de Defensa, el general Walter Braga Netto, fins ara ministre de la Casa Civil (Presidènci­a) i mà dreta de Bolsonaro. La jura va coincidir amb l’aniversari del cop del 1964 que va implantar una dictadura de 21 anys, que Braga Netto va reivindica­r amb una carta d’obligada lectura a les casernes on va cridar a “celebrar” l’alçament.

Com a resposta, cinc presidenci­ables, inclòs el primer ministre de Salut de Bolsonaro, Luis Henrique Mandetta, van firmar una missiva demanant unitat en defensa de la

El país assoleix un rècord de gairebé 4.000 morts mentre l’ocupació hospitalàr­ia arriba al 95%

El ministre de Defensa celebra l’aniversari del cop d’Estat i cinc presidenci­ables alerten contra l’autoritari­sme

democràcia. “D’exemples no en falten per mostrar-nos que l’autoritari­sme pot emergir de les ombres, sempre que les societats es descuiden i silencien la defensa dels valors democràtic­s”, van dir.

Encara que en algun moment van ser la meitat, actualment vuit dels 22 ministres del Brasil, més el vicepresid­ent, són militars o policies.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain