La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els indígenes, la clau de l’Equador
El candidat d’esquerra, Andrés Arauz, necessita combatre l’abstenció en la segona volta de les presidencials
Amb un avantatge minvant en els últims sondejos, el candidat d’esquerres a la presidència de l’Equador, Andrés Arauz, necessita més que mai els vots del moviment indígena per imposarse en la segona volta de les eleccions presidencials del proper 11 d’abril.
Però atraure el suport dels pobles originaris –13 grups quitxuaparlants de la serralada andina i una desena d’ètnies amazòniques– i els seus aliats de la classe mitjana progressista a les ciutats no és tan fàcil com pot semblar per al candidat de l’expresident Rafael Correa.
En aquests moments, entre el 16% i el 25% dels votants diuen que votaran nul. Això és probablement una resposta a la recomanació de la Confederació de Nacionalitats Indígenes (Conaie), així com del candidat indígena Yaku Pérez –derrotat en la primera volta–, de no votar ni Arauz ni el seu rival, el conservador propietari del Banco de Guadalquivir, Guillermo Lasso.
Això malgrat que Arauz és un dels crítics més assidus de l’ajust pactat entre l’actual president Lenin Moreno i el Fons Monetari Internacional el 2019, que va desencadenar una onada de protestes indígenes l’octubre d’aquell any, el començament del col·lapse de la popularitat de Moreno i una gesta en la història recent de la Conaie.
Atraure els 1,7 milions de votants de Pérez, el 20% del total de vots en la primera volta, ja és un repte per a Arauz. Segons un nou sondeig de l’empresa Comunicaliza, el candidat d’esquerra ha perdut els set punts d’avantatge que registrava en les enquestes publicades la setmana passada.
En aquest nou sondeig, Arauz i Lasso estan en empat tècnic amb el 33,9% a favor de Lasso i el 32,7% per a l’esquerrà, que perd tot el marge d’avantatge que tenia. La majoria dels comentaristes continuen donant com a favorit Arauz. Però mobilitzar una part dels votants de Pérez és urgent per al jove candidat de l’esquerra.
“El vot indígena és molt important i és probable que un percentatge important d’aquell vot nul acabi votant Arauz”, va dir Andrés Chiriboga, un dels assessors de la campanya d’Arauz. Aquesta setmana el candidat d’esquerra firmarà un acord amb un grup de dirigents del Pachikutik que han trencat amb Yaku Pérez. El candidat correista ha aconseguit el suport condicional de líders indígenes com Leo Iza i Jaime Vargas.
“La crida al vot nul és perquè el moviment indígena vol tenir un marge de maniobra amb el pròxim govern, sigui d’Arauz o de Lasso”, va dir Pablo Davolas, assessor econòmic de la Conaie. “Però el fet més probable és que molts votants indígenes optin per Arauz perquè Lasso es percep com el candidat de Moreno”.
Igual com Lenin Moreno, Lasso va titllar els manifestants contra l’ajust de l’FMI el 2019 de “grups anarquistes”, malgrat que van ser encapçalats, en molts casos, per dones quítxues. Fa dues setmanes, un informe de la Comissió de la Veritat de la Defensoria del Poble, a Quito, va qualificar les actuacions policials –assassinats, violacions i pallisses– durant les protestes de crims de lesa humanitat. Però la reticència dels electors de Yaku Pérez a votar per Arauz té a veure amb les velles divisions entre el moviment indígena i el correisme. Correa –i no tant Arauz– són economistes heterodoxos que creuen que s’haurien d’utilitzar els recursos naturals de
Els originaris es malfien de l’“extractivisme” d’Arauz, que aposta per explotar els recursos naturals
l’Equador per a un projecte de desenvolupament que permeti elevar el creixement del PIB, i així combatre la pobresa i reduir l’extrema desigualtat. El 26% dels nens equatorians patien desnutrició fins i tot abans de la pandèmia.
El moviment indígena, en canvi, rebutja el que qualifica d’“extractivisme” i defensa un model ecològic centrat en la convivència amb el medi ambient i el criteri de benestar que és el sumak kawsay ,o benviure, de la filosofia quítxua.
“El pols amb Arauz té a veure amb l’extractivisme” i l’estatisme; per Arauz tot ha de sortir de l’Estat central, però els indígenes creuen en un Estat plurinacional”, assenyala Davolas.
Arauz ha fet importants concessions a les idees indígenes. Ha proposat una auditoria integral de les concessions mineres, reciclatge, sistemes de mineria inversa que connecten amb les reivindicacions del moviment indígena. S’ha compromès a defensar l’agricultura familiar camperola i defensa un programa de sobirania alimentària . Defensa també una altra reivindicació de Yaku Pérez amb la protecció dels drets de la natura. Està compromès amb el plurilingüisme i la plurinacionalitat.
És més, Arauz pressionaria per capgirar els processos judicials contra els líders indígenes processats i de vegades empresonats després de les protestes del 2019. “En les protestes, líders del correisme i del moviment van ser víctimes de judicis polítics, així que és un punt de connexió important”, assegura Chiriboga.
Davolas considera que serà suficient per guanyar les eleccions. “Lasso és molt més ‘extractivista’. La dreta està molt debilitada; el moviment indígena és molt fort, i hi ha un candidat jove que pot atreure als millennials; és a dir, que Arauz té moltíssimes possibilitats de guanyar les eleccions”, va subratllar.
Tot i això, altres analistes pensen que Arauz ha comès un error en la campanya. “Hauria d’haver buscat aquell electorat que està despolititzat, desencisat, els que van votar Yaku”, va dir un activista pròxim a Arauz. Per poder guanyar-se aquell vot, “calia radicalitzar-se, però Arauz ha buscat el vot del diàleg, i això no funciona pas en un país que està brutalment polaritzat”.