MICHELLE O’NEILL

Mare soltera als 16 anys i filla d’un pres polític, l’actual líder del Sinn Féin a l’Ulster és la cara més riallera del somni irlandès

juntament amb altres diversos centenars de republicans, sense guardar distància social, al funeral de Bobby Storey, un veterà republicà.

Encara que no hagi militat mai a l’IRA, que es va desmantellar a si mateix i va lliurar les armes després dels acords de pau del Divendres Sant, Michelle no renega del passat republicà i no dubta a condemnar la discriminació i els abusos de les forces de seguretat de què han estat històricament víctimes els catòlics, i de la col·lusió entre els paramilitars lleialistes i els serveis d’intel·ligència de l’Estat, “en una campanya de la qual han estat víctimes nombrosos activistes, inclosos amics meus i membres de la meva família”. S’oposa a l’obligatorietat que la Union Jack onegi als edificis governamentals, com vol Boris Johnson.

Com a tantes dones, compaginar la família, la vida personal i la feina li requereix importants sacrificis. Es lleva cada dia a les sis del matí, fa (ara per Zoom) una classe de gimnàstica, llegeix els correus electrònics, els diaris i el que diuen les xarxes socials, i escolta les notícies a la ràdio. I després desperta el seu fill de 22 anys, Ryan, perquè no arribi tard a la feina, “una tasca més àrdua –diu de broma– que qualsevol qüestió política que pugui sorgir”.

El 2017 va assumir el lideratge del Sinn Féin a l’Ulster després de les dimissió del difunt McGuinness (que ja llavors estava molt malalt), i el 2018 va ascendir a número dos a escala nacional quan MacDonald va agafar el relleu d’Adams com a cap del partit a tota l’illa. Representant de l’ala esquerra socialista del grup, és considerada una persona empàtica a qui li agrada la gent i escolta sense prejudicis. Visceralment contrària al Brexit, creu que el seu costat bo és que ha posat la reunificació a quatre passes.