El Govern central farà efectiva aviat la transferència de presons a Euskadi

El País Basc assumeix la competència en plena polèmica per l’acostament de presos

Després de dècades esperant, el moment ha arribat. El traspàs de la gestió de les presons d’Euskadi al Govern basc està tancat –a falta de petits detalls tècnics– i aquest mes d’abril s’escenificarà la firma de la transferència de competències entre l’Executiu central i l’autonòmic.

El timó de la política penitenciària es continuarà controlant des de la Moncloa, però serà el Govern d’Iñigo Urkullu qui, per mitjà de la direcció penitenciària, agafarà les regnes en la gestió i seguiment del compliment de penes, programes de tractament a les presons basques, classificació dels interns i concessió de permisos.

Així, Euskadi es convertirà en la segona comunitat després de Catalunya que assumeix aquesta competència, en plena polèmica per l’acostament d’etarres a presons pròximes al País Basc. Amb aquest horitzó –destinat als que es desmarquin clarament de la violència– el Govern basc fa anys que treballa en un pla per a la “resocialització”.

Les fonts consultades per La Vanguardia, tant del Govern central com de l’autonòmic, no s’aventuren a assenyalar la data exacta en què se signarà l’acord, però donen per descomptat que serà aquest mes. “Els treballs estan ultimats, tant els que tenen a veure amb la definició de les funcions que es traspassen com el càlcul econòmic”, apunten des del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, dirigit per Miquel Iceta.

Quan es rubriqui l’acord, els gairebé 1.300 presos que componen la població reclusa d’Euskadi seran competència d’Urkullu. Uns 700 d’aquests reclusos estan complint pena a la presó de Zaballa (Àlaba) –que va substituir l’antiga Nanclares de la Oca / Langraiz Oka, a Iruña Oka–, 300 pertanyen a la presó de Basauri (Bizkaia) i uns 260 són a Martutene (Gipuzkoa), tot i que no per gaire temps, ja que aquest centre penitenciari tancarà el 2023, quan s’obrin les portes de la nova presó de Zubieta.

Quan es materialitzi la cessió –complint així el compromís recollit a l’Estatut de Gernika des del 1979–, el personal d’aquests tres centres –compost per uns 700 funcionaris– també passarà a dependre totalment de l’administració basca.

Malgrat que les negociacions per a l’esperat traspàs es van mantenir congelades durant el govern de

1.300 RECLUSOS Les presons de Basauri, Zaballa i Martutene deixaran de dependre del ministeri

PROGRAMA HITZEMAN El pla vol fer de la reinserció “una política de convivència per a la societat”

Mariano Rajoy, es van accelerar quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa i han adquirit velocitat de creuer des que al mes d’octubre el suport del PNB va ser vital per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. El Govern basc fa anys que està preparat per al dia que hagi de gestionar la trajectòria penitenciària dels seus reclusos, especialment els d’ETA. Actualment hi ha una trentena de condemnats per terrorisme en presons basques dels 180 membres de la banda que compleixen condemna. Però els acostaments constants estan fent que aquest panorama canviï.

Precisament per a aquest nou escenari, el Govern d’Urkullu treballa des de fa anys en el programa Hitzeman amb l’objectiu de fer de la reinserció “una política de convi

vència per a la societat i de confluència per a les víctimes”. Aquí la justícia restaurativa tindrà un paper fonamental. Aquest programa és la base per a una norma de “resocialització” que regularà “les polítiques de convivència”. Aquest programa de tractament per als presos d’ETA preveu dues fases.

La primera, de reinserció des de la presó, que passa per l’acreditació d’un distanciament crític respecte al delicte comès, el reconeixement del mal causat a les víctimes i el compromís amb la pau i la convivència. Si se supera aquesta etapa, un comitè avaluador emetrà un informe favorable. La persona presa que hagi decidit participar voluntàriament en el procés podrà fer servir l’informe “com a prova pericial” que acompanyi la seva sol·licitud de progressió de grau.

La segona, de reintegració, fa referència a processos postpenitenciaris en què el Govern autonòmic es compromet a oferir suport assistencial per a una adaptació adequada a la vida social.