Creix l’estira-i-arronsa entre Rússia i Ucraïna

L’únic conflicte bèl·lic actiu actualment a Europa és el que té lloc a l’est d’Ucraïna. Larvada però no solucionada, la guerra que enfronta les milícies rebels prorusses, avalades per Moscou, amb l’exèrcit ucraïnès des de l’any 2014 ha experimentat aquests dies una escalada amb nous xocs armats. L’enfrontament ha causat en set anys més de 13.000 morts.

Un conflicte que té lloc en un tauler geoestratègic en què intervenen diversos jugadors. Mentre els Estats Units, en especial arran de l’arribada de Biden a la Casa Blanca, donen suport a la sobirania i integritat territorial d’Ucraïna, líders europeus com Macron i Merkel insisteixen en la necessitat de fer complir els acords de Minsk del 2015 com a sortida al conflicte. Aquests acords fixen la retirada de les armes pesants dels dos costats a la zona en disputa, un alto el foc i l’autonomia per a les regions de Donetsk i Luhansk, clàusules que fins avui ni Kíev ni Moscou no han complert en la seva totalitat.

El president rus, Vladímir Putin, culpa el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, d’incomplir els pactes de Minsk i li exigeix que dialogui amb les milícies separatistes. Però Zelenski s’hi nega i exigeix parlar directament amb el Kremlin, al qual considera padrí militar i polític dels rebels. Moscou i Kíev s’acusen mútuament de l’escalada bèl·lica al Donbass. Ucraïna ha demanat als EUA i als països europeus aliats de Kíev un esforç

Moscou i Kíev s’acusen mútuament de l’escalada bèl·lica que pateix la regió del Donbass

més gran per calmar la situació, és a dir, que exerceixin més pressió sobre Rússia, que no amaga la seva preocupació pel gradual acostament de Zelenski a la UE i a l’OTAN.

L’enèsim alto el foc, pactat el juliol passat, trontolla. França, Alemanya, Rússia i Ucraïna, integrants de l’anomenat quartet de Normandia encarregat de resoldre el conflicte, no han aconseguit cap avenç. Europa i els Estats Units acusen Rússia de bloquejar qualsevol solució a l’enfrontament a l’est d’Ucraïna. La progressiva inestabilitat d’aquesta zona no augura res de bo per al futur immediat, amb les parts encastellades en les seves acusacions mútues. L’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) no para de registrar violacions de l’alto el foc.

Encara que Rússia ho negui, és evident que les autoproclamades repúbliques de Donetsk i de Luhansk només se sostenen pel suport militar i econòmic de Moscou davant el no-reconeixement per part d’Occident. És el xoc entre un Putin que se sent fort en el poder i que controla els tempos del conflicte sense cedir en res essencial per a Rússia, i un Zelenski que, malgrat que compta amb el suport de Washington i de Brussel·les, està sotmès a una forta pressió nacionalista interna per no fer concessions al Kremlin. En aquest marc, la pau no només no s’entreveu factible a curt termini sinó que l’escalada militar a la zona rebel l’allunya cada cop més i fa augmentar la polarització entre Rússia i Occident.