La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vacunes per a tothom al paradís
Un arxipèlag caribeny ofereix immunització de franc, immediata i universal
Atres hores de vol de Miami, entre el mar Carib i l’oceà Atlàntic, a 80 quilòmetres a l’est de Puerto Rico, hi ha un paradís que no només ofereix sol, platges paradisíaques, esculls de corall, bona gastronomia, cultura criolles i un estil de vida reposat i alegre. Les illes Verges dels Estats Units ofereixen, a més a més, un dels productes més preuats en aquesta època pandèmica: vacunes. Vacunes per a tothom. Per a la població local, per als turistes, sense esperes, de franc i, fins i tot, amb la possitoritats es vanten de la seva estratègia de vacunació, basada en una bona disponibilitat de dosis, que, de passada, ha animat el sector turístic, amb viatgers procedents gairebé de manera exclusiva dels EUA.
L’1 de març van obrir els centres de vacunació comunitaris a Saint Croix i Saint Thomas i el 20 de març el de Saint John. Són les tres principals illes del país, compostes per altres illes més petites, amb gairebé 106.000 habitants. Segons dades recents, s’han administrat més de 33.000 vacunes i 10.600 persones estan protegides amb les dues dosis. El 22 de març, el governador, Albert Bryan Junior, va informar que un 3% d’aquestes vacunes (un miler, aproximadament) havien estat administrades a turistes. Segons va explicar fa uns dies la directora d’Immunitzacions, Monife Stout, les illes Verges disposen d’un romanent de 27.000 dosis de la vacuna de Pfizer, 18.900 de Moderna i 600 de Johnson & Johnson.
“L’obertura d’aquests centres de vacunació ha demostrat que és un gran èxit. Juntament amb altres proveïdors d’atenció mèdica, aquestes opcions fan que la vacunació sigui accessible a tots les persones més grans de 16 anys. No cal hi que tinguin la residència, els centres de vacunació són accessibles a tothom”, afirma Justa Encarnación, la comissionada de Salut. Sí, ho heu llegit bé: vacunes a partir dels 16 anys i no es pregunta pel passaport. Busqueu i remeneu, i, si trobeu una proposta millor, compreu-la.
Lògicament, ha sorgit un debat ètic pel que fa a aquesta política de vacunes per als estrangers, però les autoritats sanitàries n’estan ben convençudes. Argumenten, per una part, que no cal aplicar restriccions a causa de la disponibilitat de dosis i el ritme fluid de la vacunació. Addicionalment, hi
EL PREU Des de Barcelona costa uns 1.500 euros; a partir de 2.800 s’hi poden fer tres setmanes d’estada
EL TESTIMONI “Vam entrar i sortir en qüestió de minuts. Va ser increïble”, explica una turista dels EUA
ha un sector important de la població autòctona que no li acaba de fer gràcia això de la immunització, fins al punt que la comissionada de Salut n’ha de fer crides: “T’animo a vacunar-te. Vaig triar vacunar-me perquè poguéssim ser més a prop de tornar a la normalitat, amb un nivell de comoditat més gran, i per la tornada dels esdeveniments culturals”.
Els impacients es preguntaran sobre les possibilitats que tenen de presentar-se al paradís de la vacunació. Bàsicament es tracta, com gairebé en tots els ordres de la vida, d’un problema de temps i de diners. I, en les circumstàncies actuals, de viatjar amb una PCR negativa i amb precaució. Hi ha vols d’anada i tornada entre Barcelona i Saint Croix, la més gran de les illes del territori, per uns 1.500 euros. Unes 15 hores de viatge amb escala a Miami. Tres setmanes d’allotjament en aquesta illa paradisíaca –un període suficient per injectar-se les dues dosis– per a dues persones poden costar entre 2.800 i 5.000 euros, segons les prospeccions que s’han dut a terme. Entre punxada i punxada, les meravelles naturals i culturals de la zona garanteixen que no hi haurà temps per a l’avorriment.
Els turistes dels Estats Units no se’n penedeixen, segons els testimonis que ha recollit el The New York Times. Aquest diari relata que Lydia Todman, de 43 anys, i el seu marit, de 54, havien programat un viatge de plaer a l’illa de Saint Croix i, quan hi van ser, van trobar l’oferta de vacunació al web del departament de Salut. Van aconseguir cita per a l’endemà. “Vam entrar i sortir en qüestió de minuts. Va ser increïble”, explica Todman. Ràpid i extraordinàriament fàcil.
Alguns nord-americans han visitat les illes Verges específicament per vacunar-se. “Els meus amics de Nova Jersey van anar al centre de vacunació i la pregunta més difícil a què es van enfrontar va ser: ‘Vols la de Pfizer o la de Moderna?’”, explica Rob DeRocker, un consultor de màrqueting de Tarrytown, Nova York, que passa els hiverns a Saint Croix.
Que el madridista Marcelo se n’hagi anat a la platja de la Malva-Rosa de vacances no és culpa d’Isabel Díaz Ayuso. No estic d’acord amb l’alcalde de València, que aquesta setmana ha afirmat això. El jugador del Madrid s’ha passat de llest i, a sobre, ha demostrat una terrible malaptesa en penjar a les xarxes la prova gràfica del delicte. Això del futbolista ha estat una idiotesa però que ho faci el brasiler no vol dir ni que tots els que viuen a Madrid practiquin un Marcelo ni que no comprenguin l’abast dels seus actes, malgrat els missatges poc nítids de la presidenta.
La segona. Que els turistes francesos vive la vie hagin escollit Madrid per a les seves nits de borratxera no prova que aquesta ciutat hagi canviat en el Magaluf d’Espanya, per nefasta imatge que se’n derivi. Que la presidenta està encantada d’atreure turisme sembla innegable, i també que els turistes van on hi ha lleure i circ. Sens dubte hi ha un efecte crida des d’un Madrid vergonyosament lax amb els controls i el toc de queda, i això sí que és cosa d’Ayuso. Ara bé, no tot Madrid és un botellòdrom ni cal pensar que sigui això al que aspira Ayuso.
Fetes aquestes dues reflexions prèvies, entrem en matèria.
La “madrilenyofòbia” (l’ús de les cometes no és accidental). Concepte odiós com cap altre, a més de facilot i molt trampós. Realment existeix aquesta madrilenyofòbia que tant en voga està una altra vegada quan es parla de les dades de la pandèmia a Madrid?
La madrilenyofòbia la va estar agitant Ayuso fa uns mesos i la recupera ara per al cor de veus del PP. Una irresponsabilitat. Ficar tothom en un mateix sac (al·ludint als de la teva comunitat o als d’una altra) no s’hauria d’acceptar ni a Ayuso ni a ningú.
Deu pensar la classe política que, si per guanyar el 4-M cal abandonar el sentit comú, doncs amén. En treure a passejar dia sí dia també l’expressió madrilenyofòbia s’aconsegueix justament el contrari del que es diu voler combatre: propagar-la a tota velocitat i que corri a les xarxes.
L’estratègia ayusista pivota sobre dos objectius. El primer, sacsejar-se els efectes negatius de la seva gestió (7.000 morts més que a Catalunya i, avui, com Navarra, amb el risc més alt d’Espanya).
Això passa també per haver qüestionat totes les informacions periodístiques que parlen de la pandèmia a Madrid, encara que estiguin basades en dades oficials o fets provats. Segons Ayuso, “madrilenyofòbia”.
El segon objectiu? Victimitzarse. Es tracta de tirar llenya al discurs que tots estan contra “nosaltres”, que ens veuran com a empestats allà on anem, que “som” el blanc d’atacs injustificats i que tot
Ayuso propaga el discurs de ‘tots contra els madrilenys’ que diu que vol combatre i atia la disputa territorial
el que es digui en contra “nostre” està al servei d’una conspiració global cuinada des de la Moncloa i del PSOE.
Fixin-se com Ayuso fa servir la paraula “nosaltres” a còpia de confondre el tot amb la part, els seus interessos amb els de tots els madrilenys. Així, si Ayuso és Madrid, llavors Madrid és Ayuso. Aquest mateix discurs ens resulta familiar a Catalunya, quan l’independentisme (la part) diu parlar en nom dels catalans (el tot). De tal relat simplista i interessat en neixen els recels entre comunitats, societats i geografies, i els estereotips injustos.
De molt repetir allò de la madrilenyofòbia, no poca gent acaba assumint-la. Cala com a gota malaia. Després venen les ferides, sempre difícils de cicatritzar.