La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els Països Baixos deixen de vacunar amb AZ els menors de 60 anys
El Govern holandès va suspendre ahir temporalment la vacunació amb AstraZeneca a persones de menys de 60 anys després de rebre informes que cinc persones havien patit coàguls un cop rebuda la injecció. La decisió holandesa arriba tres dies després que Alemanya també deixés de fer servir la vacuna d’AstraZeneca en els ciutadans de menys de 60 anys pel mateix motiu.
Als Països Baixos tots els casos van passar entre set i deu dies després de la vacunació, i totes les persones afectades van ser dones d’entre 25 i 65 anys. El ministre de Salut, Hugo de Jonge, va dir que la suspensió temporal és una mesura de precaució.
Per la seva banda, l’OMS va qualificar dijous d’“inacceptable” la lentitud del ritme de vacunació a Europa, i va apressar a accelerar-lo atès l’augment del nombre de casos. La setmana passada es va registrar un increment de positius en la majoria dels països europeus, amb 1,6 milions de casos nous i prop de 24.000 morts. Segons l’OMS, els contagis han pujat en tots els grups d’edat menys en els més grans de 80 anys, en els quals ja es nota l’efecte de la immunització.
Els errors de producció i les aturades pels efectes adversos han alentit les vacunacions per als 450 milions de persones de 27 països a la UE. La immunització per càpita del bloc està al darrere de la d’Israel, el Regne Unit i els Estats Units. Però la UE continua confiant en AZ.
Per aquesta raó, ha demanat a l’Índia que li permeti comprar 10 milions de dosis de la vacuna d’AstraZeneca del Serum Institute of India, va assegurar un funcionari del Govern a Reuters, l’últim senyal d’una pressió creixent sobre Delhi perquè exporti més de la seva producció.
La UE vol que les dosis de Serum, el fabricant de vacunes més gran del món, compensin l’escassetat de subministrament de les plantes europees d’AstraZeneca i accelerin el llançament de vacunes del bloc. Tot i això, és poc probable que aquesta sol·licitud s’aprovi ràpidament, ja que l’Índia s’esforça per expandir la seva pròpia campanya de vacunació nacional, va dir el funcionari, atès que els casos han pujat al llarg del mes de març. El Regne Unit també està pressionant l’Índia perquè exporti la segona meitat dels 10 milions de dosis que havia demanat a Serum, va afegir.
En un principi se suposava que Serum produiria la vacuna d’AZ només per a països d’ingressos baixos i mitjans. “L’ambaixador de la UE va escriure una carta fa dues setmanes en què deia que, sisplau, els donessin les autoritzacions [d’exportació]”, segons va explicar aquesta font.
La Unió Europea intenta comprar 10 milions de dosis de l’immunogen d’AstraZeneca a l’Índia
JOAQUÍN VERA
El mes de març s’ha tancat amb dos dels rescats de pasteres més agònics i dramàtics d’aquest any. La imatge de la nena maliana de 24 mesos inconscient al port d’Arguineguín mirant de ser reanimada per un membre de la Creu Roja va posar de manifest –una altra vegada– la perillositat de la ruta canària. Tot i això, el que ha cridat especialment l’atenció de les autoritats polítiques i sanitàries és l’“inusual” nombre de dones i menors que anaven a bord d’aquestes embarcacions. Si habitualment els homes representen un 90% o 95% dels immigrants que van a bord, al rescat del 16 de març de les 52 persones que van arribar 29 eren dones, 9 de les quals menors d’edat.
“No és una situació a què estem especialment acostumats”, resumeix a La Vanguardia Alejandra Torres, directora gerent del Complex Hospitalari Universitari Insular Matern Infantil. Les dones i els nens són els migrants més vulnerables que pugen a una pastera. Una prova d’això són els quadres mèdics amb què arriben a les costes canàries. Torres detalla que arriben “molt deteriorats”, amb deshidratacions greus, quadres d’hipotèrmia, úlceres i fins i tot infeccions. Unes situacions de risc que venen determinada per una complexió física inferior que els homes, que s’agreuja després de “diversos dies a alta mar amb poca aigua per hidratar-se, queviures per alimentar-se i roba amb què abrigar-se”, relata la gerent, que no recorda “res de semblant”.
La mitjana de dones i nens que arriben a través de la ruta canària se situava, fins ara, al voltant d’un 5%. Doncs bé, dels 3.000 immigrants que han arribat aquest 2021 a les illes, un 13% són dones, segons fonts que presten assistència als immigrants. Aquesta xifra puja fins a un 20% si s’hi afegeixen els nens i els adolescents. Malgrat aquestes xifres, el director de la Unitat d’Emergències de la Creu Roja, Íñigo Vila, encara no gosa pronosticar “un canvi de tendència”, malgrat que no deixa de mostrar-se “sorprès”. “És una població molt més vulnerable i hem d’estar preparats per donar cobertura a aquest problema”, explica.
Els experts consultats coincideixen que les pasteres que arriben amb un percentatge d’homes més gran solen partir del Marroc i els immigrants “solen arribar en més bon estat”, mentre que les pasteres que són rescatades amb més dones i nens –fins ara– sovint són subsaharianes. Moltes d’aquestes dones –embarassades o amb fills de poca edat– fugen de violacions sistemàtiques de drets humans relacionades amb qüestions de gènere, com poden ser els matrimonis forçosos, la mutilació genial o els casos de tràfic.
Tan bon punt són rescatats o arriben a les costes, segons resumeix Alejandra Torres, es fa –com en tots els immigrants– un triatge per derivar-los o no a l’hospital. Aquí és el moment en què de vegades els menors i els adults són separats. “El principal és l’estat de salut i proporcionar un tractament, abans que qualsevol
Els més vulnerables han passat de ser un 5% dels immigrants que arribaven a representar un 12%
tràmit burocràtic”, assegura. Després es notifica a les forces i cossos de seguretat perquè procedeixin a la identificació i localització de progenitors o descendents. I a partir d’aquí, si el quadre clínic ho permet, es tracta que el menor estigui sempre acompanyat per la seva mare o, si no pot ser, pel personal pediàtric de l’hospital. Quan té lloc la xerrada amb aquest diari, Torres detalla que dels set adults que hi ha ingressats, sis són mares que són a la mateixa habitació que els seus fills hospitalitzats.