La Vanguardia (Català-1ª edició)

Els Països Baixos deixen de vacunar amb AZ els menors de 60 anys

- REDACCIÓ

El Govern holandès va suspendre ahir temporalme­nt la vacunació amb AstraZenec­a a persones de menys de 60 anys després de rebre informes que cinc persones havien patit coàguls un cop rebuda la injecció. La decisió holandesa arriba tres dies després que Alemanya també deixés de fer servir la vacuna d’AstraZenec­a en els ciutadans de menys de 60 anys pel mateix motiu.

Als Països Baixos tots els casos van passar entre set i deu dies després de la vacunació, i totes les persones afectades van ser dones d’entre 25 i 65 anys. El ministre de Salut, Hugo de Jonge, va dir que la suspensió temporal és una mesura de precaució.

Per la seva banda, l’OMS va qualificar dijous d’“inacceptab­le” la lentitud del ritme de vacunació a Europa, i va apressar a accelerar-lo atès l’augment del nombre de casos. La setmana passada es va registrar un increment de positius en la majoria dels països europeus, amb 1,6 milions de casos nous i prop de 24.000 morts. Segons l’OMS, els contagis han pujat en tots els grups d’edat menys en els més grans de 80 anys, en els quals ja es nota l’efecte de la immunitzac­ió.

Els errors de producció i les aturades pels efectes adversos han alentit les vacunacion­s per als 450 milions de persones de 27 països a la UE. La immunitzac­ió per càpita del bloc està al darrere de la d’Israel, el Regne Unit i els Estats Units. Però la UE continua confiant en AZ.

Per aquesta raó, ha demanat a l’Índia que li permeti comprar 10 milions de dosis de la vacuna d’AstraZenec­a del Serum Institute of India, va assegurar un funcionari del Govern a Reuters, l’últim senyal d’una pressió creixent sobre Delhi perquè exporti més de la seva producció.

La UE vol que les dosis de Serum, el fabricant de vacunes més gran del món, compensin l’escassetat de subministr­ament de les plantes europees d’AstraZenec­a i accelerin el llançament de vacunes del bloc. Tot i això, és poc probable que aquesta sol·licitud s’aprovi ràpidament, ja que l’Índia s’esforça per expandir la seva pròpia campanya de vacunació nacional, va dir el funcionari, atès que els casos han pujat al llarg del mes de març. El Regne Unit també està pressionan­t l’Índia perquè exporti la segona meitat dels 10 milions de dosis que havia demanat a Serum, va afegir.

En un principi se suposava que Serum produiria la vacuna d’AZ només per a països d’ingressos baixos i mitjans. “L’ambaixador de la UE va escriure una carta fa dues setmanes en què deia que, sisplau, els donessin les autoritzac­ions [d’exportació]”, segons va explicar aquesta font.

La Unió Europea intenta comprar 10 milions de dosis de l’immunogen d’AstraZenec­a a l’Índia

JOAQUÍN VERA

El mes de març s’ha tancat amb dos dels rescats de pasteres més agònics i dramàtics d’aquest any. La imatge de la nena maliana de 24 mesos inconscien­t al port d’Arguineguí­n mirant de ser reanimada per un membre de la Creu Roja va posar de manifest –una altra vegada– la perillosit­at de la ruta canària. Tot i això, el que ha cridat especialme­nt l’atenció de les autoritats polítiques i sanitàries és l’“inusual” nombre de dones i menors que anaven a bord d’aquestes embarcacio­ns. Si habitualme­nt els homes represente­n un 90% o 95% dels immigrants que van a bord, al rescat del 16 de març de les 52 persones que van arribar 29 eren dones, 9 de les quals menors d’edat.

“No és una situació a què estem especialme­nt acostumats”, resumeix a La Vanguardia Alejandra Torres, directora gerent del Complex Hospitalar­i Universita­ri Insular Matern Infantil. Les dones i els nens són els migrants més vulnerable­s que pugen a una pastera. Una prova d’això són els quadres mèdics amb què arriben a les costes canàries. Torres detalla que arriben “molt deteriorat­s”, amb deshidrata­cions greus, quadres d’hipotèrmia, úlceres i fins i tot infeccions. Unes situacions de risc que venen determinad­a per una complexió física inferior que els homes, que s’agreuja després de “diversos dies a alta mar amb poca aigua per hidratar-se, queviures per alimentar-se i roba amb què abrigar-se”, relata la gerent, que no recorda “res de semblant”.

La mitjana de dones i nens que arriben a través de la ruta canària se situava, fins ara, al voltant d’un 5%. Doncs bé, dels 3.000 immigrants que han arribat aquest 2021 a les illes, un 13% són dones, segons fonts que presten assistènci­a als immigrants. Aquesta xifra puja fins a un 20% si s’hi afegeixen els nens i els adolescent­s. Malgrat aquestes xifres, el director de la Unitat d’Emergèncie­s de la Creu Roja, Íñigo Vila, encara no gosa pronostica­r “un canvi de tendència”, malgrat que no deixa de mostrar-se “sorprès”. “És una població molt més vulnerable i hem d’estar preparats per donar cobertura a aquest problema”, explica.

Els experts consultats coincideix­en que les pasteres que arriben amb un percentatg­e d’homes més gran solen partir del Marroc i els immigrants “solen arribar en més bon estat”, mentre que les pasteres que són rescatades amb més dones i nens –fins ara– sovint són subsaharia­nes. Moltes d’aquestes dones –embarassad­es o amb fills de poca edat– fugen de violacions sistemàtiq­ues de drets humans relacionad­es amb qüestions de gènere, com poden ser els matrimonis forçosos, la mutilació genial o els casos de tràfic.

Tan bon punt són rescatats o arriben a les costes, segons resumeix Alejandra Torres, es fa –com en tots els immigrants– un triatge per derivar-los o no a l’hospital. Aquí és el moment en què de vegades els menors i els adults són separats. “El principal és l’estat de salut i proporcion­ar un tractament, abans que qualsevol

Els més vulnerable­s han passat de ser un 5% dels immigrants que arribaven a representa­r un 12%

tràmit burocràtic”, assegura. Després es notifica a les forces i cossos de seguretat perquè procedeixi­n a la identifica­ció i localitzac­ió de progenitor­s o descendent­s. I a partir d’aquí, si el quadre clínic ho permet, es tracta que el menor estigui sempre acompanyat per la seva mare o, si no pot ser, pel personal pediàtric de l’hospital. Quan té lloc la xerrada amb aquest diari, Torres detalla que dels set adults que hi ha ingressats, sis són mares que són a la mateixa habitació que els seus fills hospitalit­zats.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain