La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nova vida per al palauet de Muñoz Ramonet
L’immoble, cedit per l’industrial a Barcelona, es convertirà en un centre de cultura, art i ciència obert a la ciutadania
Ja estan decidits els futurs usos del palauet de Julio Muñoz Ramonet del carrer Muntaner. Tot i que s’havia plantejat que podria allotjar una biblioteca especialitzada en literatura internacional, al final es convertirà en un equipament centrat en la cultura, l’art i la ciència. Des del 2013 l’Ajuntament de Barcelona disposava de les claus de l’immoble després d’una llarga batalla judicial de dècades amb els descendents de l’industrial, que va deixar en herència la ciutat els seus béns a través d’una fundació gestionada pel Consistori.
El primer pas ja s’ha fet amb l’aprovació del patronat de la fundació d’un pla per dotar de contingut el recinte i una partida inicial d’1,8 milions d’euros. El tràmit següent consistirà en la convocatòria d’un concurs d’arquitectura per redissenyar l’edifici als nous usos. Aquest procediment s’allargarà un mínim de 9 mesos i es treballa amb l’horitzó que el centre pogués estar a punt al llarg del 2023, segons fonts municipals.
“El projecte posa en relació la cultura i la ciència amb una visió integradora que ens sembla central per al model científic i cultural de Barcelona”, va destacar Joan Subirats, el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona.
El llegat que l’empresari Muñoz Ramonet va deixar a Barcelona
inclou el palauet i una finca annexa al carrer Avenir. Un conjunt que suma una superfície de 4.131 metres quadrats i està catalogat com a bé amb elements d’interès. L’industrial va adquirir el palauet, obra de l’arquitecte Enric Sagnier, el 1945 després de pagar dos milions i mig de pessetes a les netes del marquès d’Alella.
Una altra joia són els seus jardins de 3.568 metres quadrats amb estanys i escultures de Josep Dunyach, Josep Cañas i Vicenç Navarro. De fet, es tracta d’un dels pocs exemples que queden a la ciutat de l’arquitecte paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier.
Una altra herència valuosa de l’empresari que mereix un capítol
xocolata també arriben trepitjant fort. Si Jordi Roca, al capdavant de Rocambolesc, ha elegit la famosíssima Mona Lisa per convertir aquesta obra mestra de Leonardo Da Vinci en una autèntica mona –amb cap de ximpanzé– de xocolata; Eric Ortuño i Ximena Pastor, de L’Atelier, han triat com a inspiració una altra peça històrica: Ballong Dog, escultura icònica del nord-americà Jeff Koons, considerat com el principal artista kitsch.
A la pastisseria Hofmann, en canvi, aquest any les mones venen més guerreres que mai, i recuperen l’ou de Pasqua i com a base no adquireixen formes hu