La Vanguardia (Català-1ª edició)
El filòsof que vol que siguem molt cínics
que convida a lluitar contra el desànim, a recuperar la nostra vida i a entendre que viure en plenitud depèn enterament de nosaltres mateixos i no de les modes, dels béns externs o del consum. No sabem viure bé, perquè no sabem què és allò bo per a l’ésser humà. Allò bo no és allò desitjable. De fet, en una societat consumista com la nostra, el desig no ens pertany. Desitgem el que d’altres desitgen que desitgem. Hem confós la vida bona amb la vida confortable”, explica aquest filòsof.
Per a Infante, ara vivim “la crisi de la modernitat, de la incapacitat per construir una societat de ciutadans. Som infantils i hem delegat la vida comunitària als nostres polítics”, assegura.
Davant aquesta situació, els cínics proposen que “la raó guiï la nostra conducta per no viure de com un autòmat, de manera gregària, i sí fer-ho de manera virtuosa, seguint el model socràtic de justícia, equilibri, moderació i temprança”.
Per al cínic, un gos ens pot mostrar un estil de vida més ple, natural i autèntic que el de molts influencers. “Com viuria un cínic?”, es pregunta Infante. “No miraria un influencer per aprendre com viure, sinó un gos. Observant la seva conducta es pot aprendre a viure bé: necessita poc per ser feliç. El gos ens recorda que som animals, i ens convida a recuperar la nostra naturalesa”.
El cinisme ens impulsa, també, a recuperar la franquesa: “Cal tornar a dir la veritat. Ara només val la demagògia que ens polaritza i ens enfronta. La veritat ha perdut valor davant la necessitat d’imposar, cadascú, el seu propi relat”.
Tradicionalment s’associa la paraula cínic amb algú que actua amb falsedat o desvergonyiment, “però en alemany hi ha dos termes per referir-se al cinisme. D’una banda, zynismus per referir-nos a aquesta conducta, i kynismus per a l’escola filosòfica ”, explica.
“Res no importava més als cínics que els seus congèneres, i és cert que es comportaven de manera desvergonyida com una forma de provocació, però sempre amb molt sentit de l’humor, per animar a viure segons un pensa”.
Aquest autor és un enamorat de les humanitats, matèria que considera que la societat desprestigia, i no és per casualitat. “El sistema ens vols competents com a productors i incompetents com a ciutadans. Vol persones que facin molt bé el que vol que facin i siguin fàcilment manipulables, això ens porta a una societat dòcil”. Amb aquesta situació, Infante creu que “la filosofia és una bona eina per crear ciutadans que no es deixin endur”. I ser un “cínic dels bons”, també.