La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quin és el llibre més llegit a les presons russes?
Andreu Nin va ser un personatge singular, que va combinar la lluita política amb la passió per les lletres. Mestre de formació, es va implicar en partits d’esquerra fins arribar a la CNT. Delegat per la central anarcosindicalista al primer congrés de la Internacional Sindical Roja (ISR) el juliol del 1921 a
Moscou, s’hi va quedar enllaçant diferents càrrecs i obligacions. Alhora va traduir directament al català algunes de les obres més importants de la literatura russa, com Crim i càstig, de Dostoievski, i Anna Karénina, de Tolstoi. Les seves traduccions han estat celebrades al llarg d’un segle, però havia arribat el moment de fer-ne traduccions actuals.
Miquel Cabal ha estat l’encarregat d’escriure en català actual Crim i càstig (La Casa dels Clàssics) i confessa que li ha costat, però que també ha estat un honor. “Dostoievski va jugar amb la llengua donant a cada personatge un registre diferent, fins al punt que els pintors del pis de sota de la víctima parlen en el dialecte del seu poble”, explica. “Dostoievski escrivia com li donava la gana”, afirma el traductor, que detalla que fa servir un estil trencat, que sembla incorrecte però que és buscat: “És per això que moltes traduccions antigues, no és el cas de la de Nin, planxen l’estil de Dostoievski”, amb la qual cosa es perd bona part del dring de la novel·la.
En l’epíleg de la nova traducció,