Raiola, un historial de topades

Joan Laporta té bona relació amb Mino Raiola. Es remunta a l’estiu del 2009, quan, per desig exprés de Guardiola, el president del Barça va haver de negociar l’intercanvi Eto’o-Ibrahimovic amb l’Inter de Milà. L’operació va ser complexa. El suec, valorat en 69 milions, va canviar San Siro pel Camp Nou, mentre que el camerunès, taxat en 24 milions, va fer el camí invers. Raiola es va emportar un percentatge del traspàs i també rebia un 10% del salari que va pactar amb el

Barça per a Zlatan. Ibra va començar bé pel que fa a gols, però va acabar fatal, sobretot en la relació amb Guardiola, que el va relegar a la suplència. Només va jugar aquella temporada, perquè el tècnic en va demanar la sortida a Sandro Rosell, que va arribar a la llotja el 2010. Rosell fins i tot va haver de congelar els pagaments a l’agent italià per les seves crítiques contínues i faltes de respecte envers Guardiola. Des d’aleshores el Barça amb prou feines ha fet bons negocis amb el representant. El 2015, per mitjà d’Ariedo Braida, el Barça va bloquejar Paul Pogba fins que se celebressin les eleccions que va guanyar Bartomeu, però no es va concretar res. Quatre anys després, l’agent no va acceptar l’oferta de renovació per al juvenil Xavi Simons, de 16 anys, que va deixar la Masia i va marxar al PSG. Aquell mateix estiu, Matthijs de Ligt, també representat per Raiola, es va decantar pel Juventus en comptes de seguir els passos del seu amic Frenkie de Jong.