“La Reial ha de sortir sense complexos i fer el seu joc”

el camp cada un va amb els seus. R.L.U: Jo acostumo a dir que un partit sense públic és menys futbol, perquè el futbolista juga per a la seva afició, per al públic, per divertir, per guanyar... Pel que fa a les relacions entre clubs, crec que les directives es porten bastant bé. És veritat que entre les aficions, en els nostres temps, ens aveníem. Després hi va haver un punt d’inflexió amb el traspàs d’Etxeberria, no traspàs, sinó que l’Athletic ens el va pispar, entre cometes, l’Etxebe. Allà es van trencar rit. Hi ha qui diu que haver guanyat la final de la Supercopa et dona un plus, que té més experiència en finals... Si guanyes ho pots associar a això, però veig una final molt igualada. A més, ja vam veure com va controlar la Reial el derbi de Cap d’Any.

A.Z.: M’és molt difícil de triar. A la final de Copa de Mestalla vaig arribar a celebrar el primer gol de l’Athletic i el gol de Yaya Touré. És estrany. En aquesta mena de finals sé segur que guanyaré i que perdré. R.L.U: Jo diria que la situació ideal seria que la Reial guanyés la primera final i l’Athletic, la segona. Això per començar. Però també he de dir que el meu segon equip sol ser aquell que juga bé a futbol. I últimament ha estat el Barça, m’identifico amb el seu bon joc. Per tant, si guanya el Barça, bé. I si guanya l’Athletic perquè hem guanyat nosaltres la primera per a mi seria una situació ideal i que firmaríem ara mateix. Els de l’Athletic no ho volen, però jo sí que ho firmaria.

JESÚS M. PEMÁN