La Vanguardia (Català-1ª edició)
La navalla suïssa de la UEFA
El nou sistema de competició que vol aplicar la Lliga de Campions a partir del 2024 s’inspira en un mètode clàssic dels tornejos d’escacs
La revolució de la futura Lliga de Campions es diu sistema suís. La UEFA ha d’aprovar en la reunió de l’executiva del 19 d’abril les noves normes de competició de la Champions a partir del 2024, entre les quals destaca el final de la fase de grups com s’ha conegut els últims temps.
Per donar cabuda a més equips i no inflar encara més una fase que ja estava prou desprestigiada (als actuals vuit grups de quatre equips cada vegada eren més rares les sorpreses), la UEFA es llança a un sistema de competició utilitzat pels escacs i que es coneix com a sistema suís, perquè es va fer servir per primera vegada en un torneig d’aquest esport a Zuric el 1895.
En síntesi: els equips no s’enfronten tots contra tots a doble volta (com farien en una lliga clàssica) ni es creuen en eliminatòries directes (com als tornejos de copa), sinó que competeixen entre si amb una sèrie de limitacions per buscar la màxima equitat sense allargar excessivament els tornejos.
La UEFA, a falta de l’anunci oficial, proposa que els finalistes de la
Lliga de Campions siguin 36 i no 32 com fins ara. Aquests 36 procedeixen de les diferents lligues europees segons els criteris ja habituals, més alguna ampliació imprescindible per obtenir els quatre nous finalistes. Així, les lligues francesa i portuguesa, que se situen just per sota de les quatre grans, podrien veure millorada la situació i guanyar un participant.
Els 36 finalistes es distribuiran en quatre blocs o divisions segons el coeficient UEFA, que s’obté a partir dels resultats acumulats de cada equip les últimes cinc temporades. Al bloc A hi haurà els nou equips amb millor coeficient d’entre els 36 classificats, al B els nou següents, etcètera.
La competició amb el sistema suís consistirà a jugar una lliga única entre els 36 equips, però no a doble volta tots contra tots, cosa que suposaria un torneig inacabable de 70 jornades, sinó que cada participant només disputarà deu partits. Jugarà sempre contra rivals diferents, i en la meitat dels casos ho farà com a local. Cinc partits en camp propi, cinc a fora.
Els nou del bloc A, segons el projecte que prepara la UEFA, jugaran contra dos altres del mateix nivell, contra tres del bloc B, tres més del bloc C i finalment contra dos rivals del nivell D, el més fluix. Deu partits, en total.
Un exemple pràctic, prenent els 32 finalistes de la Lliga de Campions actual. El primer paquet, l’A, hauria reunit Bayern, Madrid, Barcelona, Juventus, City, Atlètic, PSG, United i Liverpool, els nou finalistes amb més bon coeficient. Per sorteig, els deu partits del Barça podrien haver estat –és un exemple– contra Juventus i United,
més tres rivals del B (posem per cas Porto, Chelsea i Salzburg), tres del C (Krasnodar, Bruges i Dinamo de Kíev) i dos del D (Rennes i Ferencváros). És una hipòtesi de sorteig. El Barça rebria cinc rivals al Camp Nou i visitaria els altres cinc.
Al final de les deu jornades s’estableix la classificació dels 36 equips i la competició prossegueix de la manera següent: els 8 millors passen directament a vuitens de final.
La lliga serà de 36 equips, però cada competidor només farà deu jornades, cinc a casa i cinc a fora
Els equips del 9 al 24 juguen una eliminatòria a doble partit i els vuit guanyadors també passen a vuitens. A partir d’aquí, eliminatòries clàssiques fins a la final.
Amb aquest sistema ningú no juga menys de deu partits de Champions (ara en són sis). El campió necessita 17 partits (ara en són 13). I la primera fase totalitza 180 partits (ara en són 96).
Per si no queda clar: com més partits, més recaptació.