La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern central defensa el rescat de Plus Ultra pel ‘hub’ de Barajas
La polèmica per l’ajuda a l’aerolínia arriba fins a la Comissió Europea
El rescat públic de l’aerolínia Plus Ultra amb 53 milions d’euros –34 dels quals a través d’un préstec participatiu i la resta com a crèdit ordinari– ha provocat una tempesta política que ha arribat fins a la Comissió Europea, on PP i Ciutadans n’han presentat iniciatives en contra. Els populars han sol·licitat així mateix l’activació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats, mentre que Vox ha anunciat una querella davant el Tribunal Suprem per presumpta malversació de cabals públics i prevaricació.
Moviments que fonts del Govern central atribueixen a una “operació de desgast” de l’oposició que, asseguren, no tindrà recorregut més enllà de la polseguera dialèctica.
Disputes polítiques a part, el milionari rescat a una aerolínia “residual” a Espanya ha deixat perplex el sector aeri, que dubta de la seva consideració com a “empresa estratègica”, segons ha pogut recollir aquest diari. Una companyia amb una quota de mercat de tan sols un 0,1% de passatgers abans de la pandèmia, en pèrdues en cada un dels seus exercicis –va començar a volar el 2015– i amb només dos avions actius amb una tecnologia que comença a quedar obsoleta i no compleix amb els nous criteris de sostenibilitat que marca Europa. Aquestes són les consideracions que esgrimeixen tant en el negoci de l’aviació com en els partits de l’oposició per qüestionar aquest rescat.
El Govern central, tot i això, defensa l’ajuda pública argumentant que l’aerolínia “compleix tots els criteris” que marca la SEPI per accedir a ajuts. Una de les principals raons que donen fonts de l’Executiu per donar suport al rescat és la “consolidació de l’aeroport de Barajas” com un potent hub que serveixi d’entrada a Amèrica. Malgrat que Plus Ultra amb prou feines va operar 823 vols als aeroports espanyols el 2019, la qual cosa la va situar en el lloc 166 de totes les companyies amb activitat al país, en el Govern espanyol consideren que cobreix una “veta de mercat” que, d’una altra manera, quedaria desatesa. Plus Ultra és una de les poques aerolínies que vola a Veneçuela, país a on Espanya desaconsella viatjar excepte en cas d’extrema necessitat per la seva situació social i sanitària. També ofereix vols a l’Equador o el Perú a un cost molt menor que altres rivals.
El rescat d’Air Europa també es va justificar en part per la necessitat de donar suport a l’aeroport de Barajas. Iberia va deixar clar al seu dia que la situació financera de la companyia dels Hidalgo s’havia d’aclarir abans de procedir a la seva compra, com al final ha ocorregut. Si Air Europa no hagués rebut 475 milions de diner públic, l’adquisició per part del grup IAG hauria trontollat.
Una altra de les qüestions que s’ha tingut en compte, i que recullen els informes favorables de Daiwa Corporate Advisory i Deloitte, és el manteniment d’aerolínies de llicència d’explotació de tipus A, que permet volar amb avions de més dimensió, i en la qual Espanya està en desavantatge respecte a altres països europeus com França. Pel que fa a les pèrdues, des de l’Executiu destaquen que la companyia estava a punt de ser viable abans de la crisi de la covid. El 2019, el seu millor exercici fiscal, va perdre més de dos milions d’euros i acumula uns números vermells de deu milions i mig en quatre anys.
Consideracions, en tot cas, que no convencen fonts del sector aeri consultades –aquest diari ha intentat recollir la valoració de Plus Ultra sense èxit–, ni els partits de l’oposició que han traslladat el marcatge a l’operació fins a Brussel·les. La vicesecretària de Política Sectorial del PP, Elvira Rodríguez, ha destacat recentment que va ser la Comissió Europea la que va posar les condicions per aprovar els rescats a empreses i, segons la seva opinió, “aquest no el compleix”. Així, l’eurodiputat popular Esteban González Pons ha presentat una pregunta al Parlament Europeu perquè s’hi 2018
FONT:
ARGUMENT L’Executiu afirma que compleix amb les condicions i que cobreix una part de mercat concreta
CRÍTIQUES L’ajuda de 53 milions ha causat estupor en l’aviació i l’oposició denuncia irregularitats
2019 2020 pronunciï oficialment. Per la seva part, Ciutadans, a través de l’eurodiputat Luis Garicano, ha enviat una carta a la comissària europea de competència, Margrethe Vestager, en la qual defensa que el rescat incompleix les condicions acordades i li demana que investigui.
“La companyia és tan petita que ni tan sols apareix en el rànquing del Govern de les 30 aerolínies més grans que operen a Espanya (...). Per donar una idea de la magnitud del suport: l’ajuda aprovada representaria més de 150.000 euros per empleat. Però, a més, la companyia també incompleix el segon criteri clau, ja que acumula pèrdues des de l’inici d’operacions el 2015”, afirma Garicano a la carta, per la qual cosa considera poc probable que es pugui considerar una empresa estratègica.
L’oposició també ha apuntat a presumptes connexions de directius de Plus Ultra amb el chavisme. El Govern central nega rotundament qualsevol motivació política en el rescat.
Sigui quin sigui el desenllaç, la polèmica provocarà un escrutini encara més gran de qualsevol futur rescat públic.