La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les grans tecnològiques estenen el seu poder a gairebé tots els sectors
S’agreugen les veus que exigeixen posar límit a Google, Amazon, Facebook i Apple
Google és el cercador que guia els interessos de més de la meitat del món, per a 4.000 milions d’usuaris dels 7.800 milions habitants del planeta. Amazon és l’epicentre del comerç electrònic. Facebook, la primera nació del globus amb gairebé 2.500 milions d’habitants. I Apple completa aquesta tríada perquè sempre que es parla de tecnologia digital hi és. Als quatre se’ls coneix per GAFA, que és l’acrònim de les seves inicials. Tenen un valor de mercat conjunt superior al del producte interior brut (PIB) de moltes de les grans economies occidentals (incloses Alemanya o el Regne Unit). Només Apple capitalitza 2,1 bilions de dòlars, més que el PIB d’Espanya (1,4 bilions el 2019, abans de la pandèmia).
Tots quatre tenen interessos en tants sectors que comencen a veure’s com un món paral·lel. Cotxes autònoms? Intel·ligència artificial? Medicina? Serveis d’internet al núvol? Seguretat? El negoci dels vídeos, pel·lícules, sèries, videojocs? Electricitat, enginyeria aeroespacial, banca? Ja estan en tots ells. I en molts d’altres. La llista és llarga. Sovint confusa. Obtenen grans ingressos. Fan multitud d’inversions, compres i experiments i en el seu camí amb prou feines competeixen entre elles.
Google i Facebook obtenen gairebé el 100% dels ingressos de la publicitat sense gairebé trepitjarse. I Apple i Amazon gairebé el 100% pel pagament dels seus productes i serveis, sense encavalcarse. El seu dilema és més que res amb els països i les seves regulacions. “Hi ha competència al núvol, on Amazon és líder, però per això també es diu que no hi ha una competència seriosa. En l’interès de tots ells hi ha créixer, sobretot per mantenir i augmentar la capitalització borsària. I per això necessiten anar a nous sectors”, explica a La Vanguardia Joelle Toledano, professora emèrita en regulació de la Universitat de París-Dauphine i autora del llibre GAFA: reprenons le pouvoir! (Odile Jacob).
“En el que s’encavalquen –afegeix per la seva banda Juan Carlos Miguel de Bustos, catedràtic de Comunicació Audiovisual a la Universitat del País Basc i l’autor de diversos estudis sobre les mateixes– és
l’economia de multituds”. Perquè en conjunt, agafades una a una, impressiona la seva mida i tots els sectors en els quals actuen.
Així passa amb Google. El que va començar el 1998 sent un simple cercador és avui un imperi amb milers de branques. El seu principal negoci és el publicitari i el de continguts. Però n’hi ha més. Més fins i tot de l’imaginat. Tant com per crear una empresa matriu nova, Alphabet. Google, com a filial, inclou el cercador homònim, el més utilitzat al món, i aplicacions clau (també líders a nivell global) com Gmail, Chrome, Maps... O plataformes de continguts com Blogger i YouTube, canal que només veu per davant Facebook en usuaris mensuals. O sistemes operatius per a dispositius mòbils com Android.
Però fins aquí el que és obvi, el més conegut. Hi ha, al seu torn, diferents fons d’inversió (GoogleV, CapitalG), patents de l’electrònica de Motorola; el gegant està també en el negoci de la fibra òptica (GoogleFiber), o la tecnologia per a la connexió a internet a través de globus (Loon). Ha impulsat laboratoris secrets d’experimentació (GoogleX), així com investigacions sobre biotecnologia contra l’envelliment (Calico) i altres ciències de la vida (Verily). Tampoc no falten empreses que apunten a les infraestructures, urbanisme i arquitectura (SideWalk), la paqueteria mitjançant drons (Wing) i la intel·ligència artificial orientada tant a la seguretat (Chronicle) com a la salut i altres sectors (DeepMind). Fins i tot té un think tank (Jigsaw) i ha sortit al món educatiu a Grow with Google.
L’omnipresència d’Amazon no es queda enrere. El que va començar el 1994 amb la venda de llibres a distància és avui un altre imperi. La seva principal branca de negoci és el comerç en línia, i allà s’inclouen els Kindle destinats a la lectura en digital; Locker i Flex, per al repartiment de paqueteria; la intel·ligència virtual per assistir als usuaris d’Alexa, o Amazon Music.
Però inclou molts negocis més. Hi ha Amazon Web Services, una companyia de bases de dades que disposa de nombrosos núvols. I Amazon Robotics, per desenvolupar tecnologia de maneig de mercaderies als magatzems. L’immens directori de cinema IMDb també és una filial d’Amazon. I la companyia Sumerian, de realitat augmentada. I Twitch, la gran plataforma dels gamers. O els supermercats Whole Foods. O Ring, destinada a la tecnologia de vigilància. O Pillpack, la seva central de compres de productes farmacèutics. Juntament amb les anteriors, també té Amazon Stuen
9 8 dios per a l’enregistrament i filmació de pel·lícules i de sèries.
Facebook resisteix bé la comparació amb els dos anteriors. El que va començar sent un espai per compartir fotos d’amics el 2004 encara és avui el seu principal negoci atesos els seus més de 2.500 milions d’usuaris mensuals. A part, destaquen plataformes tan populars com Instagram, Messenger, WhatsApp o Giphy. Més enllà també hi ha Oculus per a la realitat virtual, Face.com, per al desenvolupament de tecnologia de reconeixement facial, o Atlas, per a l’anàlisi de gustos i preferències dels usuaris que després facilita per a finalitats publicitàries. Més enllà, fins i tot té parts de patents de grans de la comunicació com AOL o de les bases de l’ús de xarxes socials de Friendster.
Finalment, Apple, tan jove als seus acabats de complir 45 anys. El que va començar amb el desenvolupament d’ordinadors és avui un conglomerat basat sobretot en l’entreteniment i software, ja sigui als seus mòbils, ordinadors, intel·ligència artificial per a l’ajuda personal a Siri, per a la identificació de la música (Shazam) o sistemes operatius en mòbils i al núvol de la mà d’iOS i iCloud.
En paral·lel, tot i això, una de les seves filials, Drive.ai, s’enfoca al desenvolupament de vehicles autònoms; InVisage, als semiconductors; The Dark Sky, per a la meteorologia; Beddit, en estudiar i controlar el son; Apple Energy, per comercialitzar electricitat de les seves plantes solars... A més, per exemple, participa en companyies de serveis per a la xarxa i bases de dades, com Akamai i té contractats diversos metges per desenvolupar projectes relacionats amb la salut.
En unes com altres grans tecnològiques, amb tot, no falten els contractes amb l’armada o les forces de seguretat dels Estats Units. La qual cosa encara és més vistós per a Microsoft, un altre gegant dels EUA. Com tampoc no falta que en moltes d’aquestes s’afegeixin mecanismes de pagament: Applepay, GooglePay i més. Tot i això, totes elles disten del desenvolupament al món de les finances dels seus equivalents a la 1 2
3 4 10 7 1 2 6 3 5
Xina. Alibaba és la plataforma mòbil més gran a la Xina (Alipay) i alhora concedeix préstecs, obre comptes corrents, gestiona actius financers i té participacions en les assegurances (Cathay i Zhong An). Tencent (Tenpay) i Baidu (Baidu Wallet, en col·laboració amb Paypal) tenen una activitat similar.
I és que Baidu, com a equivalent per a Google; Alibaba, per a Amazon; Tencent, per a Facebook (la seva xarxa social, WeChat, és utilitzada per mil milions de xinesos al mes); i Xiaomi, per a Apple, dominen l’Extrem Orient, mentre creix la seva presència a l’estranger i inclouen altres empreses que, com assenyala Miguel de Bustos, les fa “bastant embolicadores”. Són conegudes per un altre acrònim, BATX, i almenys fins ara s’han limitat, gairebé sempre, al mercat de més de mil milions d’habitants xinesos. 14 4 12 16 15 13 10 17 11 1
La qüestió en totes elles, tot i això, és que davant les grans tecnològiques, “els països per separat no són prou forts”, assenyala Toledano. I l’últim exemple sonat el va posar Facebook a Austràlia, després de bloquejar publicar i compartir notícies als seus murs com a protesta per l’interès de Canberra a implementar nous impostos a la seva activitat. “L’objectiu és evitar la seva posició monopolística”, insisteix la professora, i per això, segons la seva opinió, la clau és no caure en un “si no hi són aquestes, hi haurà les xineses”, sinó implementar regles del joc que possibilitin la competència. El clamor l’han recollit tant la Unió Europea com els Estats Units. A Europa es debatran durant dos anys dos reglaments amb els quals posar límit al món digital, en els quals fins i tot es preveu dividir companyies. Als Estats Units, s’impulsen lleis en el mateix sentit després de concloure que expulsen la competència.
Apple i Microsoft tenen més de 40 anys. Google i Amazon més de 20. Facebook, 17. A la Xina, són més joves però segueixen una trajectòria similar i en sectors cada vegada més diversificats. Tots creixen i creixen mentre Europa no apareix. Emmanuel Macron, president de França, assenyalava el setembre passat: “La batalla del núvol s’ha perdut”. “Vam perdre la primera batalla, la de les dades personals”, indicava poc abans el comissari per al Mercat Interior, Thierry Breton. Potser, en realitat, més. Tot un món.
IMPERIS INABARCABLES Creixen i creixen i avui superen en valor la mida de moltes de les grans economies
L’HORA DE LA POLÍTICA Tant als Estats Units com a la UE s’escampa la preocupació per la falta de competència
8 2 9 7 4 3 6 5
23,0%