“Sigues allò que vols semblar”, va ensenyar Aristòtil a Alexandre”

Què és l’eudaimonia? Aristòtil la va predicar, de eu (bo) i daimon (dimoni, esperit, follet): bon ànim, bon viure, viure bé. M’hi apunto! Viure bé era ser frugal i ser bon ciutadà, gaudir d’amics i no témer la mort.

“Ser feliç”, traduiríem avui.

Art de viure bé. Viure en la sorpresa, dic jo.

Quina sorpresa?

Adoro que tot em sorprengui, i captar senyals: que se’m manifestin les coses! Passa en certs paratges: a mi, sobretot, a Grècia.

Què té Grècia?

De la sorpresa van néixer allà filosofia i ciència. I així vivia Aristòtil: indagava sorpreses.

Aristòtil, un cop més.

Em captiva Aristòtil. Vaig passejar un dia per Estagira, la seva vila natal, a la península calcídica, al sud de Macedònia...

Això és a Grècia, oi?

Sí, és la regió muntanyosa del nord de Grècia, amb boires i boscos, obagues i fonts.

I què li va passar sent a Estagira?

Que al promontori d’aquell paisatge homèric vaig quedar parada davant ruïnes llaurades per dos mil·lennis de pluja, vent i sal...

S’exalta, vostè...

...i, asseguda sota unes alzines, amb el mar al fons, vaig veure restes de la llar d’una casa.

La casa natal d’Aristòtil?

Ho hauria pogut ser, i vaig imaginar els habitants, el foc de la llar, i el murmuri del vent, el perfum de les plantes, un brunzir d’insectes hi van interferir. Vaig deixar de pensar.

La serenitat absoluta?

Sí, si necessito calma, evoco aquell moment.

Instants així inunden el seu llibre. Conreo la geopoètica: el paisatge en la prosa, escriptura de geologies i marees, onades que tenen curvatura i nom, i plantes, ruïnes...

Com les del Partenó.

Hi veig miríades d’esquelets de minúsculs éssers vius fossilitzats i emergits com a roca calcària: la més poètica de les roques!

Pedres... després molt ben esculpides.

I aquella pedra sàviament llaurada i allà alçada per aquells grecs inspirarà un dia a una altra persona un vers, un cant, un bonic dibuix... Allà es manifesta l’esperit del lloc.

Es tracta de mirar més enllà del visible? A Estagira vaig baixar a una platja, m’hi vaig banyar: “Platja d’Aristòtil”, la vaig batejar. Hi vaig recollir pedretes i petxines..., i hi vaig

AINOHA GOMÀ / EP