La Vanguardia (Català-1ª edició)
Allà on es refugien les dones
Viatge a Al Roj, els llimbs de les famílies occidentals de l’Estat Islàmic
La cabellera solta i els texans cenyits de Noura Abdo contrasten amb el vel vermell que cobreix el cos sencer d’una jove russa que se li acosta juntament amb dos petits. “La primera regla d’aquest camp és que no poden portar nicab ni estar cobertes de negre”, havia explicat la Noura, la directora kurda del camp, minuts abans.
La dona de cutis pàl·lid i ulls petits vol recordar-li en àrab que la seva tenda té una filtració d’aigua i que fa mesos que demana que l’hi canviïn, que els seus nens estan malalts. La Noura escriu les dades a la seva llibreta i li assegura que l’endemà enviarà algú perquè ho revisi. La mateixa promesa li fa a un altre grup de dones que se li acosten per fer-li peticions semblants.
“El que més els preocupen són els seus fills, però és impossible satisfer tot el que demanen.
Aquests nens no viuen en situacions normals, no tenen els drets d’un nen normal”, reconeix la Noura que, aquest matí de primavera en què el vent aixeca ràfegues de sorra, fa un recorregut per la nova secció d’Al Roj, on han estat ressituades 300 noves famílies.
És en aquest camp ubicat a l’extrem nord-oriental de Síria, a pocs quilòmetres de la frontera amb la regió semiautònoma del Kurdistan iraquià, i enmig dels camps de petroli que dominen la zona, on es retenen actualment moltes de les dones europees de l’Estat Islàmic els països del qual es neguen a repatriar. En total, aquí hi ha 2.168 persones refugiades.
La majoria han estat traslladades des d’Al Houl, el camp refugi per a les víctimes de la violència de l’EI però que, tot i això, també va acabar acollint famílies pertanyents a aquesta organització, incloent-hi més de 12.000 dones estrangeres i els seus fills.
La violència a Al Houl, on les dones més radicals han passat a tenir el control sense que les autoritats puguin aturar-ho, s’ha convertit en una bomba de rellotgeria.
“El camp d’Al Roj no té la densitat de població que té Al Houl i el que s’intenta és traslladar aquí les dones que mostren menys nivell d’extremisme i amb les quals es pot treballar millor”, explica Kino Gabriel, el portaveu de les Forces de Síria Democràtica.
Des de l’any 2017 que les autoritats del nord-est de Síria estan reclamant als països d’origen d’aquestes persones la repatriació d’aquestes dones que són en uns llimbs dels quals ningú no sap com sortiran. No són a la presó, tampoc no estan en llibertat, no hi ha judici a la vista i els seus països d’origen es neguen a assumir la seva responsabilitat.
A algunes d’elles se’ls ha tret fins i tot la nacionalitat.
La pitjor part la porten els seus nens, que paguen un preu altíssim pels errors dels seus pares. Aquest és el cas d’Abdul Rahman, el fill gran de Luna Fernández Grande, una de les quatre dones amb nacionalitat espanyola que van viatjar a Síria per unir-se a l’Estat Islàmic. El noi de 13 anys va ser separat de la seva mare al febrer i portat al centre d’Al Houri, un espai de reclusió que allotja més de 8.000 nens més grans de 14 anys que van viure sotmesos a l’EI i que té com a finalitat ajudar en el seu procés de desradicalització.
“El meu fill amb prou feines té 13 anys. Hi hauria d’haver una llei del menor que protegeixi aquestes accions”, assegura la
Luna, que dissimula el seu vestit negre amb una jaqueta hivernal de color blau cobalt. Afirma que l’únic pecat del seu fill és haver crescut en un cos gran. “Ell no té ningú més que a mi”, insisteix aquesta dona de 34 anys, amb nou petits al seu càrrec. Quatre dels vailets dels que cuida la Luna són nens orfes d’una altra parella de gihadistes morts.
“Si no ens volen repatriar –diu la Luna–, que obrin les portes i ens deixin anar”. Es nega que els seus fills siguin repatriats sols a Espanya, tot i que sí que permetria que ho fossin els quatre nens orfes.
Un dels grans temors de les autoritats del nord-est de Síria és que aquests camps siguin caldo de cultiu per a l’educació dels futurs gihadistes.
Les autoritats puntualitzen que en camps com el d’Al Houl la majoria dels crims són comesos per joves entre 17 i 20 anys. Temen fins i tot que, a falta d’homes, els joves puguin ser utilitzats per fertilitzar altres dones i
BOMBA DE RELLOTGERIA Els camps, plens de joves sense futur, són un viver de futurs gihadistes
DESRADICALITZACIÓ Les dones no poden portar vel ni vestir de negre, i miren vídeos musicals