La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les dones europees del califat gihadista no poden tornar a casa
així continuar augmentant el nombre de nens que algun dia liderin l’Estat Islàmic.
Més de 7.000 nens estrangers creixen actualment en camps o centres de reclusió. A Al Roj la meitat de la població són nens menors de 12 anys.
“Això és un absurd. El meu fill ni tan sols sap com es fa això”, diu la Luna referint-se a l’acte sexual.
“La Luna encara no ha vist el seu fill, però el veurà. Estem estudiant trobades almenys cada dos mesos”, explica la Noura. Una altra oficial del camp reconeix que hi ha hagut demores a l’hora de fer les visites, però que ja es regularan.
Les responsabilitats d’Al Roj s’han multiplicat l’últim any. Tres-centes noves famílies han estat ressituades i s’espera que unes cent més ho siguin els propers mesos.
Les seves tendes de campanya o haimes s’han aixecat en un espai semblant a un camp de futbol. Està distanciat de l’àrea on habiten altres dones relacionades amb l’Estat Islàmic, que van ser ressituades en anys anteriors, les espanyoles incloses.
Diferents barreres i controls de seguretat les separen i no se’ls permet coincidir en les àrees comunes, com el supermercat o l’oficina, on reben les transferències dels diners, o hawala, amb què malviuen.
Elles expliquen que les dificultats econòmiques es van agreujar durant el primer semestre del 2020, quan l’oficina que fa les transaccions va estar tancada per la pandèmia i el repartiment de l’ajuda humanitària es va fer més lent.
Malgrat que l’ambient és diferent a Al Roj, i les organitzacions governamentals que donen suport als nens poden treballar amb més seguretat, el terror també habita en aquest camp, on algunes dones asseguren que dormen sempre alerta, i si poden amb un ganivet o tisores a mà.
“Hi ha moltes menes d’opinions en aquest camp”, sentencia Kimberly Gwen Polman, de 49 anys, que ha decidit que no es taparia el cap amb el vel, com també ha fet un altre grup reduït de dones.
“No escoltem aquestes veus. No estem d’acord amb la manera que elles volen viure i amb el que pensen”, diu en veu baixa la Kimberly, que té la doble nacionalitat dels Estats Units i canadenca.
Mentre moltes dones continuen fidels a les seves pràctiques netament religioses, el grup a què pertany la Kimberly ha creat les anomenades nits porto-riquenyes en què canten i ballen. “Welcome to Puerto Rico”, diu el cartell en què destaquen dues palmeres pintades amb llapis de colors sobre un llençol.
“Busquem com fer feliços els nostres fills, com alegrar-nos els dies i com viure de manera saludable, perquè hem viscut sota molta pressió aquests últims anys. La televisió no estava permesa, la música tampoc”, explica la Widad, una alemanya de 34 anys que ha deixat de tapar-se el cos i el cap amb el vel.
“Vostè no es va imaginar això”, diu la Widad rient mentre posa a la tele un vídeo musical de Maluma, “Maluma Baby”. Quan li preguntem si aquesta distracció, suggerida pels educadors, és una tendència generalitzada
SOLUCIÓ DIFÍCIL Hi ha internes que reneguen del seu credo gihadista, però d’altres el mantenen
SENSE SORTIDA Uns 7.000 nens estrangers viuen als camps d’internament
al camp,a baixa la veu i nega amb el cap.
La resposta la té la Noura, que diu que moltes dones afirmen que han abandonat la ideologia però és impossible saber el que pensen.
El que preocupa les autoritats i les organitzacions internacionals implicades i la gestió d’aquest drama és que la violència als camps vagi en augment a mesura que vagi passant el temps.
Si les condicions de vida en aquests campaments empitjoren, la radicalització serà fins i tot més gran, especialment entre els nens, que són els que s’enduen la pitjor part.