La Vanguardia (Català-1ª edició)
EL EPO TATGE
La societat grenlandesa està dividida davant un gran projecte miner que encoratja la Xina i preocupa els EUA
s’ha intensificat. Actualment, hi ha actives 70 llicències d’exploració minera a l’illa. Però la controvèrsia es focalitza en un projecte concret, el del jaciment de Kuannersuit (Kvanefjeld en danès), que es podria arribar a convertir en la segona mina més gran del món de terres rares. I també d’urani. I és aquí on rau la polèmica.
“Creiem que és massa perillós i contaminant. No podem permetre que la nostra terra es destrueixi d’aquesta manera”, argumenta Mariane Paviasen, diputada pel partit Inuit Ataqtigiit, contrari a l’explotació de Kuannersuit. Paviasen viu a Narsaq, la localitat més pròxima al jaciment, i també és membre d’Urani? Naamik (‘Urani? No gràcies’), una organització que va néixer el 2013, quan el Parlament grenlandès va derogar la prohibició d’explotar l’urani de les seves terres, distanciant-se de la política de tolerància zero de Dinamarca respecte a l’energia nuclear.
“Hi ha dues visions de desenvolupament totalment diferents. Una que vol preservar la tradició inuit i l’altra, més progressiva, que planteja que cal protegir la tradició però que també es necessiten els diners i, per tant, cal fer sacrificis”, exposa Javier Arnaut, economista de la Universitat de Nuuk expert en desenvolupament econòmic de l’Àrtic.
L’empresa australiana Greenland Minerals, la qual té com a principal accionista el xinès Shenghe Resources, té des del 2007 una llicència per explorar el jaciment de Kuannersuit i, després de diversos intents fallits, a finals de l’any passat va aconseguir el vistiplau al seu informe d’impacte ambiental. Aquest tràmit va donar inici al període d’audiència pública, que es prolongarà fins al juny i que suposa l’últim pas abans de poder expedir la llicència d’explotació.
Les pressions de les comunitats locals i la polèmica sobre el futur de la mina han escalat fins al punt de tombar el Govern de Nuuk i forçar unes eleccions anticipades, que se celebraran dimarts que ve i que es plantegen gairebé com un plebiscit. “Són unes eleccions sobre la mina”, afirma Trine Juncher Jørgensen, periodista del diari grenlandès Sermitsiaq.
El partit socialdemòcrata Siumut, fins ara al capdavant de l’Executiu, està oficialment a favor del projecte, tot i que en els últims mesos alguns dels seus membres s’han mostrat més escèptics i han plantejat certes reserves, cosa que ha provocat que el seu soci minoritari li retirés la confiança. Les enquestes mostren un avantatge a favor de l’Inuit Ataqtigiit, que ha promès aturar el projecte en cas de governar. “Crec que podrien guanyar i ajuntar-se amb altres partits contraris a la mina”, assenyala Jørgensen, que alerta que la paralització de Kuannersuit podria comportar conseqüències, tant en l’àmbit de possibles indemnitzacions com de seguretat jurídica de cara a altres projectes en fase exploratòria. Paviasen, tot i això, assegura que Greenland Minerals no pot demanar compensacions pel que s’ha invertit fins al moment, i ressalta que el seu partit no és contrari a la mineria en general, sinó a l’extracció d’urani.
El principal argument esgrimit pels opositors és el mediambiental, però Kuannersuit planteja també certes inquietuds des del punt de vista geopolític per la presència de capital xinès. “Hi ha la preocupació, als Estats Units i Dinamarca, que la mina sigui una oportunitat de comprar influència política a Grenlàndia, que pugui servir com una via d’entrada per a l’interès polític xinès”, explica Kristian Søby Kristensen, que assenyala també les possibles implicacions en seguretat a causa de l’extracció d’urani.
Al contrari, els partidaris l’enalteixen com una via per avançar cap a la independència, tenint en compte que pot ser el projecte miner més important de l’illa. Greenland Minerals assegura que les operacions de Kuannersuit generarien uns 240 milions de dòlars anuals per a les arques públiques grenlandeses, cosa que suposaria aproximadament un terç del valor del subsidi anual de Dinamarca, tot i que alguns analistes consideren que la xifra és excessivament optimista.
En el que coincideixen els experts és que l’autosuficiència de Grenlàndia no arribarà només de la mineria, i molt menys d’un únic projecte, per enorme que sigui. Segons Torben Andersen, president del Consell Econòmic de Grenlàndia, seria erroni dipositar totes les esperances a Kuannersuit. “Evidentment, hi ha un element d’esperança, perquè suposaria un senyal fort que l’expansió minera és una via realista, però hi ha molts requeriments abans que això es tradueixi en una millora real de la situació econòmica”, afirma, i assenyala que Grenlàndia té greus problemes d’infraestructures i, sobretot, de formació. “La limitació més gran per avançar cap a una economia més autosuficient és el baix nivell d’educació. Cal poder garantir bones feines i salaris dignes per a la població; no només tenir una mina i que tots els experts vinguin de fora i se’n vagin l’endemà d’acabar”. Segons el seu parer, seria millor començar amb diversos projectes petits per poder anar desenvolupantse, i “no pensar que una mina enorme resoldrà tots els problemes”. “Això no passarà”, avisa.
Herència colonial
Campanya