La Vanguardia (Català-1ª edició)
Atrapats en la retòrica i l’immobilisme
A Madrid es lliura el preàmbul de la batalla pel Govern d’Espanya. A Catalunya el temps passa però el procés continua. L’independentisme insisteix en la seva retòrica i serveix d’excusa a la Moncloa per a l’immobilisme.
Diu Pablo Iglesias que el gran problema territorial d’Espanya és Madrid. Sens dubte, el que passa a la capital és motiu de preocupació política. Un lideratge populista, disposat a governar amb la ultradreta, que es tradueix en una polarització ideològica de la societat, són prou motius per fer atenció a la singularitat madrilenya. Cal afegir-hi la queixa d’altres comunitats, que acusen el Govern de la capital de deslleialtat fiscal, d’absorbir talent i rendes com un enorme forat negre.
Sent Madrid un problema amb efectes per a l’equilibri territorial, no es pot comparar amb el que va ocórrer a Catalunya la tardor del 2017. El que passa és que a Iglesias, com a Pedro Sánchez o a altres actors de la política espanyola, el conflicte català ja els cansa i no els resulta peremptori. Només al PP i a Vox els permet servir el clàssic còctel que combina l’amenaça del comunisme amb la dels presumptes privilegis als separatistes.
A Madrid es lliura el preàmbul de la batalla pel Govern d’Espanya. A Catalunya el temps passa, però el procés continua. L’independentisme ha quedat atrapat en la seva retòrica, que serveix d’excusa a l’Executiu central per a l’immobilisme.
L’ajustat resultat electoral del 14-F ha destapat una lluita pel poder polític en la seva màxima expressió per part d’ERC i Junts. És a dir, no només per copar institucions, organismes o pressupostos, sinó també per quin és el discurs hegemònic de l’independentisme.
Qui dirigeix l’estratègia per la secessió?, quan s’estriparan les cartes del diàleg amb la Moncloa?, es recorrerà a més mobilitzacions?, s’incorrerà en la desobediència institucional? En definitiva, quin serà el relat que l’independentisme oferirà a la societat catalana els pròxims anys? Junts vol marcar el ritme i els continguts d’aquesta narració política per recuperar el lideratge davant una ERC que preferia fer camí caminant.
Els republicans han acceptat la creació d’una mena d’Estat Major com el que al seu dia va planificar i va organitzar l’1-O des de fora del Govern, aquesta vegada sota el paraigua del Consell per la República de Carles Puigdemont. La decisió sobre el rumb polític de l’independentisme s’externalitza així a un ens en què hi haurà ERC, Junts, la CUP i les dues entitats, l’ANC i Òmnium. Un sanedrí que actuarà al marge del Govern. El 2017 l’existència d’un Estat Major va provocar les suspicàcies de bastants consellers, ja que aquell
Cs