El Waterloo electoral d’Esquerra

La possibilitat d’aconseguir els escons que es van adjudicar per poc marge el 14-F podria temptar Junts a forçar la repetició dels comicis

Abans de posar-los al comandament d’una unitat, Napoleó sempre preguntava als seus generals si tenien sort. I no era un detall secundari. Precisament, sort és el que hauria necessitat Bonaparte per aconseguir la victòria en la decisiva i igualada batalla de Waterloo. Tanmateix, la sort també decideix una altra mena de batalles. Per exemple, en la lluita electoral del 14-F la primera força en escons es va decidir per un marge tan estret que la sort hi va tenir un paper destacat. I justament el caràcter tan volàtil del resultat podria temptar el seu potencial beneficiari, Junts, a forçar una repetició electoral.

Els números són eloqüents. A la circumscripció de Barcelona la CUP es va quedar a tot just 3.000 paperetes d’arrabassar l’escó número 19 a Esquerra, de manera que Pere Aragonès només s’hauria adjudicat 32 diputats (els mateixos que Junts i un menys que el PSC).

Una hipòtesi versemblant? La resposta només pot ser positiva: 3.000 sufragis no suposen gairebé res en una circumscripció on la participació va superar els dos milions de votants.

Però aquesta mateixa constatació serveix per estendre la hipòtesi d’un canvi a favor de Junts. El partit de Puigdemont, que va obtenir més de 380.000 sufragis a la província de Barcelona, es va quedar a menys de 7.500 vots d’aconseguir l’últim escó (el seu número 17 per a la circumscripció) a compte d’Esquerra. I en aquest cas Junts (amb 33 diputats) s’hauria posat al davant d’ERC en el global català.

La situació hauria estat realment explosiva de cara a decidir el signe del futur president, sempre en un context de majoria nacionalista a la Cambra catalana. Amb més vots, Esquerra obtindria menys diputats. I, tal com ja va descobrir Pasqual Maragall el 1999, una cosa és l’eslògan (“A Catalunya, primer les persones”) i una altra la realitat institucional, en què manen els escons.

Tot i això, el desenllaç podria haver estat encara més favorable per a Junts en el terreny parlamentari si la seva ruptura amb el PDECat no l’hagués privat a Lleida dels vots d’aquest partit. De fet, la formació liderada per Àngels Chacón es va quedar a tot just 675 sufragis d’aconseguir l’últim escó d’aquesta circumscripció a costa del PSC, que hauria perdut la condició de primera força parlamentària.

Així i tot, amb un PDECat en demolició després del seu fracàs en els comicis del 14-F, no seria forassenyat pensar que, en cas que es repetissin les eleccions, una part dels seus vots s’orientés ara cap a la formació que presenta una fisonomia més propera. De fet, Junts en tindria prou d’afegir 3.200 sufragis a 85 17

A la província de Lleida els sufragis del PDECat haurien permès que Junts arrabassés al PSC el diputat de la victòria

18

FUENTE: resultats.parlament2021.cat