Cal posar-los en contradicció constant, rebatre les idees que atempten contra els pilars de la democràcia i refutar-los amb xifres”

combatre amb gesticulació. “Cal posar-los en contradicció constant, rebatre les idees que atempten contra els pilars de la democràcia com la llibertat o la no-discriminació, i refutar-los amb xifres”, subratlla Pont, que adverteix que partits com Vox es mouen bé a les xarxes socials i allà hi expandeixen el seu discurs, que no és contra un partit o un govern, sinó que va a deslegitimar el sistema.

“Volen fer un cordó ara, quan Vox ja és a les institucions –constata David Bondia, professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona–. L’error és no combatre-ho abans amb arguments. Això d’anar a un debat electoral i no rebatre’ls, com ja hem vist, és nefast”. Segons la seva opinió, no s’ha de fer un cordó sanitari genèric a Vox, sinó pel contingut de les propostes, i recorda que són a les institucions perquè se’ls ha votat.

Per aquest jurista, “cal començar a canviar determinades ideologies que Vox incorpora en el seu discurs –que és molt planer i molt manipulador–, ja que van guanyant adeptes”. Bondia detalla que l’extrema dreta el que fa és enfrontar col·lectius, per exemple dir als que necessiten ajuts socials que d’altres els hi prendran. “La classe política ha d’actuar davant això. Si hi ha un col·lectiu més vulnerable, cal tractar-lo diferent. Amb els menes cal saber explicar que si són aquí ja són els nostres menors i se’ls ha d’ajudar”.

El consultor de comunicació Pau Canaleta també posa l’accent en el fet que no s’ha de deixar a l’extrema dreta el discurs sobre temes com la immigració o la inseguretat, que preocupen en alguns barris. “No val titllar de racistes els veïns que ho viuen com un problema, els polítics han de posar el focus en aquestes preocupacions encara que no se sentin còmodes, perquè segur que ho abordaran de manera molt diferent de la de l’extrema dreta i per aquí, a més, poden arrabassar-los votants”.

Guanyar Vox a les urnes és una manera de combatre el seu discurs. “No es tracta només d’enfrontar un missatge a un altre, sinó de ser capaç de generar il·lusió en els seus votants, superar l’odi amb esperança. Això ho hem vist en moltes ciutats alemanyes i franceses, partits més joves amb discursos més frescos han sabut vendre un missatge proper –apunta Canaleta–. No s’ha d’anar només a la defensiva, sinó que s’ha de ser positiu i propositiu”. Aquest expert també apunta que anar-se’n quan intervenen és contraproduent: “Reforces i dones credibilitat al missatge que ells són els únics que diuen la veritat i per això els altres els exclouen”.

Una estratègia de l’extrema dreta a França va ser oferir un perfil en aparença modern, com Marine Le Pen, assenyala Silvia Carrasco, professora d’Antropologia Social de la UAB, que va afavorir un augment del vot femení, malgrat que el discurs és antifeminista. “A Catalunya han intentat jugar a despistar amb un candidat mulat, encara que el discurs és xenòfob”, assenyala. Per Carrasco, un cordó sanitari a Vox “pot tenir un cert èxit si el fan tots, per enviar un missatge nítid i persistent que no es normalitzen els seus intents d’acabar amb la democràcia”.

Camil Ungureanu, professor de Filosofia Política de la UPF, també defensa la utilitat d’aïllar l’extrema dreta a les institucions. “És realment necessari, però en aquest front hi han de ser els principals partits de dretes i d’esquerres –subratlla–. A Alemanya això ha funcionat. Però a Catalunya hi ha un excés de política simbòlica, i gestos com abandonar l’hemicicle poden tenir efectes ambivalents”. Per Ungureanu, la política espectacle “pot alienar una part de l’electorat i alhora dificultar els acords polítics transversals, necessaris per crear un cordó real i durador contra Vox”.