La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les ciutats no compten
Alcaldes de tots els partits denuncien que se’ls està deixant al marge de l’estratègia de recuperació europea
Primer va ser la gestió de la pandèmia i ara comença la discussió sobre la difícil recuperació. Com ha passat amb els estats d’alarma i els successius confinaments, les ciutats semblen condemnades a ser simples subalterns del Govern central i les administracions autonòmiques en la gestió dels fons europeus per a la sortida de la crisi.
Entre el terrabastall de la disputa pel poder a la Comunitat de Madrid i l’inacabable duel català amb prou feines arriba a fer-se sentir el debat sobre què, com i qui gastarà l’extraordinària xifra de 140.000 milions del programa Next Generation que rebrà Espanya a partir de l’estiu.
Però molts alcaldes, de tots els partits, temen que els diners ploguin en paracaigudes –amb la seva habitual imprecisió– i només arribin a les grans corporacions i als projectes institucionals. Com a mínim els ajuntaments demanen de poder presentar els seus propis plans. Que no se’ls descarti sense escoltarlos.
L’estructura dissenyada pel Govern central per a la gestió dels Perte –caldrà anar familiaritzant-se amb aquesta paraula, que és l’acrònim de Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica– configura una gestió centralitzada d’aquests recursos i habilita exclusivament una comissió de coordinació amb les administracions autonòmiques. A priori, el poder local no hi és ni se l’espera en aquesta taula de diàleg.
L’experiència del passat no juga a favor dels municipis. Amb una dimensió econòmica molt menor, tothom recorda a Espanya el pla Zapatero, la injecció de més de 10.000 milions d’euros que el 2010 i amb presses van haver de gestionar els ajuntaments amb l’objectiu d’impulsar una recuperació que no va arribar. El país està ple de rotondes absurdes que deuen la seva vida a aquell intent fracassat.
Tot i això, en aquesta crisi els ajuntaments han demostrat la seva capacitat desenvolupant durant la pandèmia una tasca ingent en primera línia del front –les ciutats han estat les més castigades pels contagis– per mantenir els serveis públics –el transport, la neteja, el suport social, l’activitat comercial– mentre donaven suport a les estratègies de vacunació i de prevenció dels contagis que els arribaven dictades des dels governs autonòmics acceptant-les sense la cridòria política que ha acompanyat aquestes decisions.
El debat, si fos possible plantejar-ho amb prou serenitat, és si els sargits que necessita el país després de la pandèmia s’han de fer amb fil gruixut o fil fi. En definitiva per quins circuits arribaran els diners a la gent que ho necessita.
“Molt em temo que en aquesta qüestió només podrem exercir d’influencers”, admet un alt responsable de l’Ajuntament de Barcelona. Sabent que la regió metropolitana té prou musculatura per beneficiar-se d’aquests fons està ultimant un informe –amb un ull posat en el que està fent bé el Govern basc– sobre quins projectes metropolitans encaixen en els famosos Perte. Per intentar-ho que no quedi. Caldrà veure quants d’ells coincideixen amb els 27 que defensa la Generalitat catalana.
Aquest mes passat, en un inusual exercici de cooperació política, els alcaldes d’onze ciutats, Madrid i Saragossa, governades pel Partit Popular; Cadis amb un alcalde d’Adelante Cádiz; València, presidida per Compromís; Girona i Reus, on governa Junts per Catalunya; Granada, per Ciutadans; Lleida, amb ERC al capdavant; Torrelavega del
Partit Regionalista de Cantàbria; Pamplona, d’Unió del Poble Navarrès i Santa Cruz de Tenerife de Coalició Canària, van firmar un comunicat conjunt reclamant una intervenció més gran del poder local a la presa de decisions sobre els plans de recuperació.
Els alcaldes demanen de gestionar uns 20.000 milions dels 140.000 assignats a Espanya. De moment el Govern central només ha avançat una aportació de 1.800 milions als municipis.
Amb més discreció, la mateixa reivindicació va ser plantejada també per alguns alcaldes socialistes en una reunió feta a la Moncloa fa un temps.
El debat no és exclusiu del nostre país. Quan el Parlament Europeu va donar el vistiplau a la creació d’aquest fons extraordinari va aprovar una proposició, impulsada pel grup d’Els verds/ Aliança lliure, en què instava els països a tenir en compte el poder local.
A l’octubre del 2020 nou alcaldes d’aglomeracions europees, entre els quals hi havia l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van firmar una carta conjunta per reclamar la gestió de part d’aquests fons. La missiva va ser subscrita a més pels alcaldes de Milà, París, Lisboa, Budapest, Praga, Varsòvia, Bratislava i Hannover i demanaven de gestionar un 10% dels 1,8 bilions assignats a aquest pla d’estímuls.
També l’Aliança per la Cohesió, que integra a 140 regions i 137 ciutats europees, ha mostrat la seva preocupació perquè “a mesura que els estats membres preparen els seus plans nacionals de recuperació, ha quedat clar que a molts països les nostres regions, ciutats i municipis no participen de manera significativa en el procés de planificació”.
Però depèn dels governs centrals la manera en què es gestionin els recursos i no sembla que l’Executiu de Pedro Sánchez estigui per embarcar-se en una negociació directa amb l’administració local.
Plou sobre mullat. El model autonòmic espanyol, embarrancat en el conflicte territorial, fa anys que va deixar de veure els governs locals com un interlocutor rellevant. França, Itàlia i fins i tot l’Alemanya federal comencen a comprendre que les seves grans ciutats són un factor de competitivitat i d’estabilitat política i social. A Espanya, aquesta onada encara no ha arribat.
Els ajuntaments no volen tenir el paper subaltern que els ha tocat durant la pandèmia
El sistema de gestió dels 140.000 milions dissenyat a la Moncloa exclou els municipis