LA CRÒNICA

L’incivisme, la deixadesa municipal i una varietat de colors i formes que confon desllueixen la Barcelona acolorida. Les noves voreres es destenyeixen de mica en mica, i en realitat els vianants són qui menys en gaudeixen. El pas del temps i unes quantes caminades revelen que l’Ajuntament és incapaç de rectificar els errors comesos... i també que, a sobre, molts ciutata dans fan el que els dona la gana. D’altres, tot i això, simplement es confonen. Aquesta urbs s’està convertint en un complicat sudoku. I tot això és ben lluny de l’urbanisme tàctic que pregona el Govern de l’alcaldessa Ada Colau. El gran avantatge de l’urbanisme tàctic és que permet modificar el plantejament inicial.

Per què van pintar de color blau turquesa les voreres del carrer Pelai estrenades aquest cap de setmana?, i per què les van decorar amb rodonetes i...? Per què cada nova vorera ha de ser diferent? Barcelona pateix de falta de criteri en aquests menesters. No hi ha una alternativa més predictible? Tenim taulers de jocs de dames per atendre a l’hora d’agafar un taxi i baixar les escombraries, críptics triangles que conviden a reduir la velocitat, tota mena d’estampats multiacolorits, rodonetes, franges, fletxes... Les ciutats tan denses, grans i consolidades obliguen a regular cada centímetre quadrat del seu espai compartit. No tenen marge per a l’espontaneïtat, la interpretació i la flexibilitat. Han de marcar tots els usos amb claredat, sempre de la mateixa manera, i no...

I el cas és que les noves voreres de color blau turquesa i rodonetes del carrer Pelai són les millors de totes les pintades a Barcelona durant aquest llarg any de pandèmia. Almenys els autobusos circulen per l’altre costat, i no a tota velocitat a la vora del vianant. A més, una línia d’aparcament reforça aques

Cada nova vorera és millor que l’anterior, però l’Ajuntament no rectifica els errors comesos

percepció de seguretat, més que les dèbils sevillanes, de seguretat per a tothom, també per a conductors, motoristes i ciclistes, sense aquells polèmics blocs de formigó. I el seu disseny és també el més bonic dels vistos fins ara. Fins i tot té ninotets que indiquen que això és un espai per als vianants. De fet, si totes fossin així...

Tot i això, totes aquestes millores són anecdòtiques si no reparen els errors ja comesos. L’urbanisme tàctic es basa en el baix cost, la negociació col·lectiva, la participació ciutadana... i també en la provisionalitat, la improvisació i el reajustament, fins a trobar la tecla. Però les noves voreres grogues i a rodo