La Vanguardia (Català-1ª edició)
La varietat de colors i formes alimenta la confusió
Només la deixadesa política explica aquest altre desgavell. Els tècnics municipals saben bé com resoldre aquestes deficiències. Els grans xamfrans que després van pintar al carrer Rocafort, amb semàfor propi incorporat, són molt més apropiats que els de Consell de Cent i de Girona, i les grans boles de formigó disposades contribueixen a rebaixar l’incivisme de tants conductors. A Rocafort la gent camina més a gust, fins a cert punt... Costa d’entendre per quins set sous van pintar aquestes noves voreres de color celeste després d’estampar tantes rodonetes i franges grogues. No era des de fa anys el groc el color dominant dels nous espais per als vianants de la ciutat? I per què hi van haver d’afegir de sobte un munt de ratlles multiacolorides que no indiquen res? Caldria anar aclarint-se. A la nova plaça que s’està obrint al Port Olímpic el blau i el blanc estan prenent protagonisme. El resultat de tots aquests estímuls és que la gent, a l’hora de creuar tots aquests carrers, espera que no passin cotxes a la vora de la vella vorera, i no en el de la nova.
A més, aquesta pintura de color celeste de Rocafort és molt menys resistent a les adversitats que la groga empleada anteriorment. Molt més porosa i molt menys plàstica. La falta d’un manteniment adequat és un altre dels problemes de la Barcelona acolorida. I no parlem únicament de les noves voreres de la pandèmia. Els esvorancs, el desgast i l’abandonament, i sobretot aquell aire rònec de vingut a menys també proliferen últimament en molts d’altres altres espais per als vianants muntats amb vocació de permanència i molt freqüentats per la ciutadania, com les superilles del Poblenou i de Sant Antoni.
També es troba a faltar una mà de pintura a la gran plataforma de formigó de la ronda de Sant Antoni, la que van deixar després de desmantellar la carpa provisional que va acollir el mercat del barri durant la llarga dècada que van trigar a reformar-lo. Ja fa cosa d’un lustre que aquest lloc espera una reforma definitiva que no fa res més que demorar-se una vegada i una altra. Les línies que dibuixen la seva particular pista d’atletisme es dilueixen a terra. Les atraccions infantils també presenten un aspecte molt deslluït. Aquí el provisional també es va convertir en definitiu, sense marge per a la rectificació, si més no l’atenció. Fins i tot la ronda Universitat demana cures. Fa poques setmanes aquest vial va estrenar les seves noves vo
Altres espais per al vianant, pintats anys enrere, també experimenten la falta de manteniment
reres de formigó. Però en una urbs on el panot és símbol, aquesta vorera tan llisa no està a l’altura.
I tot això està generant un gran debat ciutadà, en aquests moments polaritzat pels que entenen que si critiques els seus plantejaments estàs negant el canvi i climàtic, i condemnant els nens a un futur ultracontaminat, i pels més acèrrims detractors de Colau, els qui volen fer veure que totes aquestes noves mesures deixen el ciutadà aclaparat, incapaç d’adaptar-se, com un conill enlluernat en una autopista. Ni uns ni altres no constitueixen l’esperit d’aquesta ciutat. Els barcelonins sí que saben adaptar-se als canvis, encara que ho facin grunyint, el que no suporten són les coses fetes a mitges.
El mar estava ahir molt menys mogut que la sorra. La platja es va convertir per a molts en el gran refugi on quedar al marge de les restriccions de la covid, en l’espai perfecte per gaudir del sol, relacionar-se amb els amics i prendre alguna cosa sense necessitat de portar mascareta o mantenir la distància de seguretat. La platja es va convertir en la gran terrassa d’un bar obert més enllà de les cinc de la tarda.
Milers de persones es van concentrar ahir massivament a les platges de Barcelona, que van mostrar un aspecte més propi de l’agost que no pas de principis d’abril. Famílies i amics, la majoria de bombolles diferents i sense mascareta, desplegaven els pareos i s’asseien en grupet mentre prenien una cervesa o un refresc que havien comprat prèviament al supermercat, al xiringuito de la zona o a algun llauner que aquests dies ha vist reviure el negoci. Sobre el terreny, una única patrulla de la Guàrdia Urbana advertia els banyistes amb un cartell lluminós en què s’hi llegia “distància” i que no tothom respectava. La platja s’ha convertit en el punt de trobada, en la gran terrassa, en el jardí de tothom. Els restauradors es pregunten davant d’aquesta imatge si no valdria més la pena mantenir els bars oberts i assegurar el compliment de les distàncies.
La Guàrdia Urbana va desallotjar divendres 500 persones que incomplien les mesures de seguretat. A la Barceloneta, gairebé vuitanta persones van organitzar una festa a la platja: mentre sonava la música ballaven sense parar i sense mascareta, com van evidenciar diversos vídeos que van córrer per les xarxes. El passeig del Born, un punt neuràlgic del botellot vespertí durant les últimes setmanes, va estar ahir molt més tranquil després que la Guàrdia Urbana desplegués un dispositiu per evitar-lo. El dia anterior s’havien agrupat unes 150 persones que feien botellot i que van ser desallotjades. Tot i això, el punt de la ciutat que va aglutinar més gent va ser la plaça dels Àngels. Unes 300 persones es van aplegar davant el Macba i la policia els va obligar a marxar. La Guàrdia Urbana desplega aquests dies de Setmana Santa el mateix dispositiu que durant els caps de setmana amb l’objectiu d’evitar aglomeracions. Per la seva banda, els Mossos van denunciar 650 persones entre dijous i divendres per incomplir el toc de queda.
La Guàrdia Urbana va desallotjar 500 persones divendres per no respectar les mesures anticovid