La Vanguardia (Català-1ª edició)
A partir d’ell va començar tot
No llueix com quan es va pintar al segle XIV, però gairebé. El primer escut de la ciutat de Barcelona –que data de l’any 1369– i del (re)descobriment del qual La Vanguardia va parlar el novembre de fa dos anys ja està plenament restaurat. Les tasques de conservació que afecten al seu àmbit, un dels sostres de fusta de l’actual pati de la Casa Gran que dona a la plaça Sant Jaume, ja estan acabats després que el juny de l’any passat comencessin les feines de recuperació. Un total de 14,09 metres quadrats en planta i 24,59 metres quadres de superfície desplegada, que guardaven un dels primers símbols de Barcelona.
“Aquest sostre és on hi havia l’antiga capella del Bon Govern, que és posterior. És de la mateixa època que el Consell de Cent i ens permet veure l’escut de Barcelona amb la creu de Sant Jordi i les barres i el símbol reial que són les quatre barres. Això significa que el rei Pere el Ceremoniós cedeix al Consell de Cent la possibilitat de lluir conjuntament el senyal del rei i de la ciutat”, explica l’historiador Reinald González, director de Veclus, empresa especialitzada en estudis històrics. “Sempre l’Ajuntament de Barcelona anirà amb aquesta mateixa imatge; de fet, és un privilegi reial”, afegeix.
Uns escuts que sempre hi han estat, durant més de 600 anys, malgrat que estaven ocults per la brutícia i l’oblit fins que uns treballs rutinaris de restauració dels sostres de l’Ajuntament van permetre descobrir que hi havia pintures anteriors a les del segle XIX, algunes del segle XIV, com és el cas dels escuts que estan lligats al moment fundacional de la Casa Gran; així com altres del Renaixement. “En aquest primer espai que hem restaurat hi havia la pintura original del 1360, però les bigues també són originals, encara que s’hagi canviat la configuració de l’espai”, explica l’arquitecta municipal Anna Ribas, del departament d’arquitectura urbana i patrimoni de l’Ajuntament.
Al marge d’aquest primer espai, continuen les feines en altres sostres, sense anar més lluny, en els que es troben just al costat del restaurat ara, una sala que era on es reunia el Trentenari del Consell de Cent, un grup reduït del govern que era el que gestionava el dia a dia de la ciutat. Aquest espai es va construir el 1401 i s’hi accedia directament des de la capella. “Aquí hem descobert pintures d’època gòtica, renaixentista i de finals del segle XIX o principis del XX. Aquí estem recuperant la pintura renaixentista, que és l’època de l’espai que tenim i és molt bona. No la podem destruir per anar a la gòtica, encara que en alguns punts mirarem de descobrir com era”, afegeix Anna Ribas. La previsió és acabar al maig. També es continua treballant en part dels sostres de la planta noble, al primer pis, just al costat del Saló de Cent on està previst fer també una intervenció ben aviat. Malgrat tot, inicialment es pensava que tot el sostre s’havia cremat quan el general Baldomero Espartero va bombardejar la ciutat el 1842 des de Montjuïc.
El sostre del Saló de Cent, que data de la fundació de la Casa Gran, serà objecte de la pròxima intervenció