La Vanguardia (Català-1ª edició)
Naomi Klein contra Bill Gates
L’activista canadenca i el filantrop milionari ofereixen receptes molt diferents per afrontar la crisi climàtica
Dos llibres apareguts fa poc aborden les respostes a la crisi climàtica amb visions diferents que poden marcar l’era postTrump. Un és de l’escriptora i activista canadenca Naomi Klein (En flames. La defensa (encesa) del Green New Deal), i l’altre de l’empresari i filantrop milionari Bill Gates (Com evitar un desastre climàtic). Tots dos assumeixen la ciència climàtica com a punt de partida, però tenen receptes diferents sobre com es poden reduir les emissions de gasos i aturar un augment de temperatures que eviti la catàstrofe climàtica.
Klein arremet contra Gates per “haver destinat milions de dòlars a la investigació en geoenginyeria” per fer front al canvi climàtic. Critica que Gates impulsi un grup d’investigadors, amb base a la Universitat de Harvard, que ha anunciat un sistema revolucionari que consisteix a llançar aerosols a l’estratosfera com a procediment per refredar la Terra. Gates ha invertit en l’empresa Intellectual Ventures, que recorre a la tecnologia de StratoShield, una mànega de 30 quilòmetres de llargada penjada d’un globus d’heli que ruixaria el cel amb partícules de diòxid de sulfur per bloquejar els rajos de sol.
La geoenginyeria ha aparegut com a seductora promesa de solució al canvi climàtic, i per bé que té un paper circumscrit a l’experimentació, representa molt bé la “tecnolatria” (en paraules del filòsof i poeta Jorge Riechmann), aquesta convicció que la tecnologia pot ser el remei per salvar-nos dels nostres despropòsits.
Klein, en canvi, rebutja aquesta opció perquè “distreu” dels veritables esforços que s’han d’emprendre; afirma que així es continua indefinidament “amb el nostre estil de vida, basat en l’esgotament dels recursos”, incloent-hi els combustibles fòssils (la crema dels quals provoca els gasos que causen l’escalfament).
Amb tot, les solucions basades en la geoenginyeria tenen contraindicacions. Mentre que la lluita contra el canvi climàtic és un problema global (que implica negociacions en el marc de les Nacions Unides), aquesta opció deixaria en mans d’un sol país o d’un individu ric la decisió sobre com cal manipular el clima. Si, per exemple, els EUA injectessin aerosols amb sulfur a l’estratosfera per reduir la radiació solar, això potser salvaria unes quantes collites de blat de moro, però l’afany per voler tenir el termòstat de la Terra podria causar sequeres a Asia o a l’Àfrica o acabar oferint estampes de postes de sol d’aspecte volcànic.
Per contra, Gates veu la geoenginyeria com una solució d’emergència i defensa que “fer canvis temporals” en oceans i l’atmosfera (per rebaixar la temperatura) només és “una manera de guanyar temps” en espera de millors solucions. El fundador de Microsoft es confessa un “tecnòfil”. I, si bé admet que amb les solucions tecnològiques no n’hi ha prou per combatre l’escalfament, les considera “necessàries” per afrontar-lo. El seu testimoni i la seva experiència val la pena que siguin escoltats, tenint en compte que la humanitat no té garantida la plena descarbonització de l’economia (el balanç d’emissions zero) per al 2050, objectiu necessari per frenar les catàstrofes climàtiques.
Gates mostra l’exhaustiva llista d’activitats humanes en què s’han de donar canvis transformadors a fi de reduir el CO2: la producció d’acer o de formigó, combustibles d’aviació, hidrogen verd, fertilitzants sintètics o emmagatzematge d’energia.
Algú mal pensat podria sospitar que aquestes idees són la seva cartera d’inversions o un full de ruta per a emprenedors despistats. Ell mateix ha invertit en dues empreses per produir carn d’origen vegetal (Beyond Meat i Impossible Foods). I defensa vehementment l’opció nuclear. El 2008 va fundar TerraPower, que dissenya un nou reactor nuclear de nova generació. Els antinuclears veuen incongruent la seva aposta, ja que la gestió dels residus radioactius continua sent una hipoteca per a les generacions futures. Però Gates és un esperit lliure. No hi ha límits per a la seva experimentació mental. Però descarta (perquè els números no quadren) la solució de succionar el carboni de l’atmosfera per frenar l’escalfament. Massa gesta...
Naomi Klein, en canvi, relaciona els perillosos augments de temperatura i els seus efectes amb una
El fundador de Microsoft apunta nombroses solucions per reduir el CO2 i avala l’opció nuclear
L’escriptora li retreu els seus projectes de geoenginyeria i dona suport a la desinversió en combustibles fòssils
economia que no respecta els límits físics i ecològics del planeta. Posa l’èmfasi en el fet que la crisi climàtica enfonsa les arrels en un consum excessiu de recursos naturals, i reclama superar una etapa en què el capitalisme només ofereix a les persones l’opció d’autorealitzar-se donant-los una identitat com a simples compradors. El seu compromís la porta a l’activisme, i ella mateixa ha donat suport a manifestacions en contra dels grans projectes de petroli i gas, o iniciatives a favor de desinvertir en combustibles fòssils.
Klein proposa imposar regulacions a les empreses dels hidrocarburs i fer justícia climàtica als pobles que pateixen l’extractivisme del recursos; en canvi, Gates prefereix els incentius per propiciar les solucions netes. Klein demana que es revisin “les formes temeràries de lliure comerç” i culpa la deslocalització industrial de l’augment de les emissions; Gates, per contra, confia en el motor dels emprenedors, però deixant que l’Estat porti la batuta de l’R+D. Klein denuncia les subvencions als combustibles fòssils, mentre que Gates fa càlculs sobre economia d’escala per eliminar abans els “recàrrecs verds” a les tecnologies brutes.
The Guardian va promoure al seu dia una campanya en què demanava a la fundació de Gates que es desfés dels actius en combustibles fòssils. Gates confessa que no creia que aquesta desinversió fos útil per frenar el canvi climàtic (tot i que confessa que ha admirat la passió dels activistes diverses vegades). Al final, però, el 2019 va decidir desferse de totes les seves participacions en companyies petrolieres i gasistes. Per què ho va fer? Per elecció personal. “No en vull treure profit si les cotitzacions pugen perquè no desenvolupem alternatives lliures de carboni”, diu. Així doncs, la seva esperança és que les seves idees trobin la tecla (tecnològica). Si és així, Gates encara es farà més ric i pensarà que el planeta està més a prop de cantar bingo. Klein potser només troba que, mentrestant, continuem jugant a la ruleta russa.
‘ECLIPSI’
És el vaixell d’esbarjo més gran de la flota de l’empresari russoisraelià Roman Arkàdievitx Abramóvitx. Va ser construït per la firma alemanya Blohm+Voss el 2010 i mesura 162,5 metres, només mig metre més llarg que el iot Dubai.