Pasqua fruit i exigència d’amor

amb tots els oprimits de la terra i de sacrifici d’un de sol pel bé de tot el poble. La creu fa adonar com n’és de gran i de profund l’amor del Senyor que es dona del tot, i que amb la seva Resurrecció inaugura una vida nova, feta d’amor pur i total; d’amor etern. Podem estar certs que, només des de l’amor, entrarem en el dinamisme de la Pasqua, i només des de la mirada del deixeble estimat comprendrem que la passió, la creu i la resurrecció de Crist és el triomf definitiu de l’amor. L’amor existeix i ja no mor més.

Des de la perspectiva de Jesús, la Pasqua significa l’amor de Déu Pare pel seu Fill Jesús, que no l’abandona a la mort, sinó que l’estima, està complagut del seu Fill, que l’ha obeït fent la seva voluntat per damunt de tot. “Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” (Lc 3,22). Ha començat un dinamisme nou d’amor, d’entrega i de servei. Per això les imatges de la Pasqua són el rentament dels peus, el pa repartit, la creu alçada que tot ho atreu, i el sepulcre buit que ens remet a una nova presència del Ressuscitat, que s’apareix i es pot reconèixer a través de l’amor.

¿I des de la perspectiva dels deixebles? ¿O de la nostra, homes i dones immersos en temps de secularització? La Pasqua és l’amor d’un Déu feble i crucificat que ve a buscar els extraviats i vençuts per les ferides i el pes de la vida, i els compromet a treballar per la vida de tots. De la Pasqua en brolla el compromís pels pobres, pels infants i els avis desvalguts, la tenacitat en la defensa de tota vida, des del ventre matern fins a la mort natural, el treball per la cultura de la vida i no de la mort, la repartició justa dels béns perquè a tots aprofiti allò que és de tots, el testimoniatge valent de la fe i el respecte per totes les persones i els seus drets.

El papa Francesc a la seva encíclica, encara recent, “sobre la fraternitat i l’amistat social”, que comença amb l’expressió que sant Francesc d’Assís utilitzava per dirigir-se a tothom, “Fratelli tutti, Germans tots”, ens convida a estimar-nos els uns als altres, superant el marc geogràfic, cultural i fins religiós propi. El Papa com a fruit de la Pasqua convida a repensar la dimensió universal de la doctrina evangèlica sobre l’amor fratern, aprofundint la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,2537). Del costat de Crist crucificat i de l’encontre amb el misteri d’una nova presència, en neix una nova manera de ser persona, sense tancar-se en l’egoisme i cultivant la cura del germà. Des de la Pasqua de Jesús, proposem-nos viure el “miracle de la bondat” que tot ho transforma.

El Papa, com a fruit de la Pasqua, convida a repensar la dimensió universal de l’evangeli sobre l’amor fratern