La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quin gran compositor menjava literalment per tres?
El músic de qui parlem és dels més grans de la història, en tots els aspectes. Un geni, sens dubte. Va néixer el 1685 a Halle –llavors Prússia, avui Alemanya–, tot i que va treballar i va viure a la Gran Bretanya, on va adoptar la seva segona nacionalitat. Va compondre 43 òperes i 26 oratoris, com El Messies, i un total de 78 obres orquestrals –inclosos 57 concerts de diferent rang–, dues simfonies i 68 peces de cambra.
Però, com tothom, el geni tenia els seus pecats. Destacaven els de la ira i la golafreria. No només era capaç d’amenaçar una soprano de llançar-la per la finestra, sinó també de desfer-se d’aquesta manera d’un gos que el molestava. Els atacs d’ira haurien pogut contribuir a la mala salut de Georg Friedrich Händel, però sobretot el seu sedentarisme i la seva desmesurada gana.
La voracitat de Händel queda ben retratada en el relat recollit fa uns anys pel musicòleg francès Gilles Cantagrel. Segons explica, un dia el mestre va entrar en una fonda on no el coneixien. Va demanar menú per a tres persones. Com que el temps passava i el menjar no arribava, el ja impacient i famolenc músic va cridar al fondista i li va preguntar per què trigava tant a servir. L’home va explicar que estava esperant que arribessin els altres dos comensals. Händel va replicar-li, fet una fera: “Jo soc els comensals! Serviu-me el sopar d’una vegada!”.
I DEMÀ... Quants germans tenia Sherlock Holmes a les històries originals de Conan Doyle?