La Vanguardia (Català-1ª edició)
Polèmica per acusacions de pederàstia contra Foucault
L’escriptor Guy Sorman revela “crims innobles” del filòsof
A la meva dreta, Berl Zormann, més tard Guy Sorman, escriptor neoliberal nascut a França el 1944, de jueus apàtrides fugits de Polònia. Autor prolífic i molt traduït –una vintena de títols a Espanya– està promocionant el seu assaig nou, Mon dictionnaire du bullshit (del pensament escombraries).
A la meva esquerra, però sota terra, Paul-Michel Foucault (1926-1984), cèlebre per la seva crítica de les institucions socials i autor d’una història de la sexualitat. Militant homosexual, teoritzador de poder i contra poder, víctima de la sida.
Al Sunday Times primer i a la televisió francesa després, Sorman va denunciar, amb sis dècades de retard, els “crims innobles“(pederàstia sobre tombes) que hauria comès el difunt. Per situar-se: el 1965 Foucault, contractat per la facultat de Lletres i Ciències Humanes de Tunísia, s’estableix a Sidi Bou Saïd, als voltants de la capital.
Anys d’agitació estudiantil. A Sorman, que passava les vacances de Pasqua al mateix poble, el torba un record: “Foucault passejava envoltat de nens de vuit a deu anys, els donava monedes i també una cita: aquesta nit a les 10 on ja sabeu”. Sorman també ho sabia: al cementiri, desenfrenament sobre làpides.
“Eren coses absolutament innobles”, qualifica. I li remou la consciència el fet de no haver-ho denunciat en el seu moment. Curiós gest d’autocompassió. El seu llibre nou, dirigit a un públic especialitzat, s’ha tornat transversal amb aquesta denúncia de pedofília.
Des de Sidi Bou Saïd, Frida Dahmani titulava a Jeune Afrique, “Michel Foucault no era pedòfil, l’atreien els joves efebs”. Entre cometes,