La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els inicis perduts del creador
Esteban Linés
Com sol ser bastant habitual en la seva manera de fer, Nils Frahm torna a sorprendre musicalment l’aficionat, en aquesta ocasió aprofitant que se celebrava dilluns passat el dia mundial del Piano (una celebració, per cert, coideada per ell el 2015, i que l’any passat ja va celebrar amb Empty). Una oportuna raó perquè l’inquiet compositor, productor, programador i pianista alemany es llanci al buit del piano només amb un àlbum titulat Graz, la ciutat austríaca on va gravar el 2009 les peces que el contenen. Són uns enregistraments que el músic havia decidit no publicar però que ara que veuen la llum serveixen per a una cosa tan útil com sabuda: contemplar amb perspectiva l’evolució del músic alemany amb material inèdit dels seus inicis fins ara.
Nils Frahm
GRAZ
És útil perquè si alguna cosa ha fet Frahm en aquest últim decenni és no parar d’evolucionar, investigar, arriscar, allunyar-se de les zones de confort. I la seva música ha transitat per terrenys tan variats com l’ambient, la clàssica, el jazz, la música coral i, esclar, l’electrònica. De fet, la seva obra en aquest últim àmbit és tan destacada que sovint s’oblida o es desconeix el magnífic pianista que és. En aquesta ocasió emergeix un Frahm concís i escarit, ell sol davant el piano de cua i una sonoritat inexistent, encara que hi ha excepcions com la presència de la ja coneguda en viu Hammer, amb el torrencial vestit vocal de Peter Broderick. Comparat amb el seu fascinant i electrònic All melody de fa tres anys, Graz és una altra galàxia, però necessària per conèixer la dimensió d’aquest formidable creador.
Lonnie Smith
BREATHE
JAZZ-R&B/ BLUE NOTE