La Vanguardia (Català-1ª edició)
ÒSCAR MINGUEZA
ves amb gent més gran... a la Youth League tampoc no era dels més mediàtics, però vaig notar que se’n parlava una mica més... I després va venir el Barça B, en què no vaig tenir la sort de jugar gaire.
Però va arribar el primer equip...
Al final era estar preparat per si arribava el moment. No saps si passarà però em vaig conscienciar bé. He tingut moments durs, de tenir més ganes o menys, però em vaig proposar estar bé físicament i preparat mentalment per al que pogués passar. I que sobretot no pogués retreure’m res ni deixar res dins meu. Posar-hi l’ànima en cada entrenament i en cada partit. I ara soc on soc.
Llavors es va plantejar anarse’n?
Sí, al Barça B vaig pensar a buscar una sortida perquè hi jugava poc. No dic que tingués ofertes però sí que pel cap em va passar la idea de buscar-les, perquè al final és en els partits on creixes i on la gent et veu. També reconec que la meva actitud no era la millor, al final jo sé que si no jugues no és només per una cosa... Però vaig tenir la capacitat de refer-me i agafar forces, i em vaig posar les piles. Vaig lluitar i vaig decorria
treballar bé i al final això és el que importa, que estiguem junts, que ens esforcem i tinguem una bona actitud. Espero que es quedi, per mi és un plaer jugar amb ell.
Amb qui es porta més bé dels veterans?
Sobretot amb els catalans. Amb Jordi Alba i Sergio Busquets, que al final s’han criat també aquí. Però m’avinc amb tots, m’han acollit molt bé, m’han cuidat molt i n’estic molt agraït.
Àlex Collado acaba de renovar fins al 2023. Vostè ho té pendent... Me n’alegro molt, per l’Àlex, hem compartit molts moments i molts anys al Barça. I de la meva renovació, doncs se’n començarà a parlar aviat i a veure com va. Soc optimista.
Va ser titular al Parc dels Prínceps. Reconforta saber que ha format part d’aquest 1-1 amb què es va millorar la imatge blaugrana a Europa ?
Caure eliminats de la Champions i sobretot tan aviat no és gaire agradable. Però malgrat això, estic molt orgullós pel nivell i l’actitud que va tenir l’equip. Quedaven 15 minuts, havíem de marcar tres gols per anar a la pròrroga i l’actitud era la mateixa que si ens en faltés un. Espero que cada any puguem estar més bé.
Hi haurà doblet? Aquest és l’objectiu, mentre hi hagi possibilitats lluitarem fins al final. Al final l’única manera és continuar amb aquesta actitud, amb aquesta intensitat amb la pilota i sense.
Demà juguen contra el Valladolid i després arriba el clàssic... A les categories inferiors ja vaig jugar algun clàssic i és veritat que sempre és una motivació extra. Abans toca el Valladolid, cal estar concentrats, sabem que ens ho van posar difícil al seu camp. I després doncs ja pensarem en el Reial Madrid.
El seu pare diu que vostè es deixa barba per fer-se respectar... (Riu) Això és una broma que tenim els dos. Però al final em deixo barba perquè m’agrada per estètica.
A la seva família hi ha molt de futbol...
La meva germana (Ariadna Mingueza) va començar com jo al Santa Perpètua de Mogoda i al Barça ha passat per totes les categories inferiors i ja ha debutat amb el primer equip. Elles són les millors i s’està veient, han jugat quatre semifinals en cinc anys a Europa i tres de consecutives. Per a mi és un orgull veure com va debutar, com creix i com s’entrena amb el primer equip, que al final es on s’aprèn. Espero que d’aquí uns anys es pugui consolidar. I el meu pare ara és vicepresident del Santa Perpètua.
La gent no sap que també toca el piano...
Vaig estudiar piano deu anys. I la veritat és que el tocava molt bé. Ara la veritat és que no sé si dominaria tant...
On es veu d’aquí deu anys? M’agradaria ser a Barcelona, la meva ciutat, i jugant al club que m’ha vist créixer. Tant de bo sigui així.