“El Tony Soprano del futbol”

Mino Raiola, agent de Håland, es relaciona amb l’elit amb un estil propi

Diuen que res no s’assembla més a un psicòleg que un bàrman disposat a escoltar. De la mateixa manera, un cambrer sol·lícit i servicial que no deixa insatisfet un client es pot convertir en un dels millors representants de futbolistes del món. Raiola no vesteix com un executiu, no fa gaire esport ni té una figura esvelta. Tampoc no parla culte ni ampul·lós. Al contrari. És una metralleta que bombardeja tafaneries, frases fetes i llenguatge del carrer. Com un personatge de Los Soprano (va ser Ibrahimovic qui el va definir així en la seva biografia). Però ell sempre deixa clar que no ven fum. Així ho diu als seus jugadors i als clubs amb què negocia. Així s’ha guanyat la seva fama.

Els presidents dels clubs grans es volen reunir amb ell. Dijous passat va estar a Barcelona amb Joan Laporta i a Madrid amb José Ángel Sánchez, home de confiança de Florentino Pérez. Amb sabatilles, texans i samarreta. Viatjant en jet privat.

Nascut a Nocera Inferiore, uns 40 km al sud de Nàpols, Carmine Mino Raiola (4/XI/1967) no va ser mai pizzer, no va fer girar mai la pizza ni va llançar la massa a l’aire. Tampoc no va ficar la pala al forn. Sí que va ajudar el seu pare a la pizzeria que havia obert a Haarlem (Holanda), on la família es va traslladar quan ell tenia mesos. Primer rentant plats. Després servint-los. Així va començar a fer contactes.

El negoci familiar va anar creixent. Van tenir deu locals més. Raiola, que parlava més bé neerlandès que el seu pare, s’ocupava dels contractes, dels bancs, dels temes legals. Va fundar una empresa per ajudar els empresaris holandesos a fer negocis a Itàlia a començaments dels noranta. I se li van obrir les portes del futbol.

El 1992 va col·laborar en el fitxatge de

Roy al Foggia. Un any més tard, va intervenir en l’arribada de Bergkamp a l’Inter. El 1996 ja tenia tentacles a la República Txeca i va traspassar Nedved al Lazio. I després al Juventus. Un dia va conèixer Ibrahimovic. I li va parlar amb una franquesa a què l’altiu suec no estava acostumat. “Les teves estadístiques són una porqueria. Vols ser el millor o presumir? T’has d’entrenar amb el triple d’intensitat”, li va etzibar. I li va posar com a exemple Nedved, Pilota d’Or el 2003.

Es va ficar Ibrahimovic a la butxaca. Amb 39 anys és un obsessiu que encara marca gols i li dona rèdits. Després van venir Maxwell, Balotelli, Matuidi, Mkhitaryan, Pogba, De Ligt, Donnarumma, Verratti, Marcus Thuram, Kean... i Håland, la seva nova perla. Però no l’única.

En aquesta aturada de seleccions, a Holanda van coincidir De Ligt, Tete, Dumfries, Malen, Wijndal, Stengs i Gravenbech. En sentiran a parlar. Tots set són clients seus. Com Brobbey, sub-21 que ja ha fitxat pel Leipzig. Raiola està disposat a posar fi a una raresa. Dels seus 70 jugadors només n’hi ha un a LaLiga. És Ely, a l’Alabès. Fins aquest estiu? Només ho sap Raiola.

“Les teves estadístiques són una porqueria; vols ser el millor? T’has d’entrenar el triple”