Una dimissió europea

Gegants tecnològics com Facebook, Google o Amazon han aconseguit que els denominem plataformes en lloc d’empreses. No és una diferència menor. En desdibuixar-se el marc convencional de relacions venedor-client, es dificulta la fiscalització pública de les seves tendències monopolístiques. Té truc el seu argument que gràcies a aquestes corporacions la ciutadania accedeix a un ampli catàleg de serveis gratuïts del qual pot desvincular-se ambnomésunclic.D’unabanda,l’usuaricedeixenrealitatlesseves dades perquè algunes d’aquestes plataformes les venguin a tercers. De l’altra, l’univers d’aquestes empreses s’expandeix tant que ja resulta impossible viure fora d’ell. De la mateixa manera que aquest article s’ha elaborat amb l’ajuda de cerques a Google, és impensable que els jutges en persona i fiscals que investiguen la companyia puguin fer la seva feina sense recórrer amb freqüència al cercador de l’empresa que volen desplaçar de la seva posició dominant.

L’estudi de l’analista Rand Fishkin que se cita avui a Economia, segons el qual dos terços de les cerques que es fan a Google no generen clics fora d’aquesta firma, encara que admet matisos, afegeix un altre motiu de preocupació. Sobretot, si s’observa des d’Europa, on elcercadordeGoogletéunaquotademésdel90%.Elseuropeusno només hem dipositat resignadament les nostres dades en mans de les grans tecnològiques dels EUA sense demanar res a canvi, sinó que ens estem acostumant que la nostra activitat –també l’econòmica– es desenvolupi en hàbitats que són aliens al que se suposa que hauria de ser el nostre sistema de valors.

Les dades als EUA, i els microprocessadors, a Àsia. Potser és tard per reaccionar, encara que caldria minimitzar danys. A més de prosseguir una carrera judicial amb pronòstic incert per sotmetre aquests monopolis, les institucions europees haurien d’incentivar amb determinació el desenvolupament tecnològic. Sense complexos ideològics. Els EUA ho van fer. L’economista Mariana Mazzucato ho recorda a El valor de todo (Taurus) quan constata que Microsoft, Apple o Google es van beneficiar en el seu origen d’ingents inversions públiques i apunta que la interacció entre el sector públic i el privat és la base de la innovació col·lectiva.